Waltzing Matilda o la música d'un anunci

Val, val... estic oblidant el blog, ja ho sé! Però és que estic molt enfeinat!! Us prometo que escriuré una minicrònica del viatge a Rumania en breu, però de moment parlarem de música. Per variar.

Ja fa bastants dies que s'està emetent un anunci de Orange sobre la seva promoció en tarifa plana d'internet. El fet és que la musiqueta de fons és una d'aquelles mig de músical on la veu esdevé protagonista i la part instrumental passa a un segon pla, una d'aquelles cançons amb les que ens venen ganes de ficar-nos a cantar i ballar. Vaja, ballar només els més atrevits. I tranquils, que no és el meu cas.

M'agrada la música. M'agrada la música de la publicitat. M'agrada saber d'on surt la música dels anuncis i què signifiquen les seves lletres.

Però tornem a l'anunci del qual parlàvem. Waltzing Matilda. Què n'hem de saber? Es tracta d'una cançó popular autraliana, pràcticament un himne nacional oficiòs que no oficial. Ens cal saber que Waltzing Matilda significa algo així com "caminar amb Matilda", on la Matilda és el nom femení que rep el farcell dels vagabunds: com en un intent de convèncer's que no es viatja sol, sinó que es va acompanyat sempre d'una dona molt a prop.



La cançó ens parla de la història de un rodamón que fa una parada a la vora d'un riu, entre els meandres d'aquest. Mentre canta "qui vindrà a voltar món amb la meva Matilda" s'acosta una ovella per beure aigua del riu i ell decideix capturar-la i amagar-la a la seva bossa. Però el terratinent que ha vist tota l'escena fa intervenir a uns soldats per recuperar la seva ovella: quan arriben les tropes i li pregunten per l'ovella ell decideix que és millor tirar-se al riu i morir ofegat abans que deixar-se capturar pel poder opresor sempre favorable als interessos dels més rics. Diu la cançó que vora el riu encara es pot sentir el vals del rodamón convidant als viatgers a unir-se al seu camí i al de la seva Matilda. "Who'll come a-Waltzing Matilda, with me?".

Ja podeu intuir que el romanticisme de la història del vagabund i la resistència contra un poder més o menys opresor fa de la cançó un símbol de la lluita contra la desigualtat entre rics i pobres i un símbol de l'agermanament. Un crit a l'estil de "ningú podrà frenar el nostre camí!" sumant-hi un animat "em vols acompanyar en el meu viatge?". D'aqui la popularitat del tema, que tant s'ha utilitzat en la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de Sidney, en el repartoris de concerts i audicions o versionant-lo en sèries emeses a casa nostra ja fa uns quants anys.

I per avui ja està bé, no? Prou d'homenatges a Autràlia? Ja hem après una cosa nova. De fet, jo avui n'he aprés com a mínim dues: ja sé quatre coses de la cançó de l'anunci que fa dies que em ronda pel cap i, a més, he descobert que en Tom Waits fa por quan canta... Quina passió i quina por és capaç de transmetre a la vegada!