Aquest bloggie serà molt curtet. No us deixaré anar gaires comentaris perquè em sembla que les imatges parlen per si soles. La curesa, el realisme, el desplegament de mitjans, la quotidianitat de la situació... ficció?
Es tracta d'un video que han cooproduït les autoritats del comtat de Gwent (a Gales) per tal de conscienciar especialment als més joves de no utilitzar el mòvil mentre estan conduint. Cada segon de distracció són una colla de metres recorreguts!
Ah... la Cassie també es pensava que "controlava", i la petita del segon cotxe implicat segurament encara demana als pares que es despertin...
Sí, aquest cop només és ficció...
dijous, 20 d’agost del 2009
dimecres, 5 d’agost del 2009
Més música: de festa per Rumania!!
Ahir al matí al programa d'estiu que fan a RAC1 van fer una entrevista a una de les organitzadores i a un dels discjockeys convidats del Summer Week de Barcelona. Es tracta d'un festival de música electrònica i noves tendències que s'està fent aquesta setmana a la capital catalana i que preveu convocar a prop de 80.000 persones. Aquesta setmana la capital de la marxa discotequera no serà ni Sant Jaume de Llierca ni Eivissa.
Em va cridar l'atenció que la música que havíen decidit utilitzar per promocionar-se era un dels treballs de David Guetta, una melodia que no m'era desconeguda. Ja sabeu que jo no sóc precisament un assidu de les discoteques, però m'agrada estar al dia de les cançons que sonen "por ahí" i val a dir que les meves recents vacances a Rumania em van fer tornar a redescobrir el gènere de la música electrònica mesclada amb un toc... un toc... diguem-ne mig dance mig pop. I a la zona de la Bucovina rumanesa ens porten uns quants mesos d'avantatge pel que fa als hits dance.
A les radios que podíem escoltar al cotxe, entre visita de monestir i visita de monestir, o feien misses o ficaven "bum-bum" tot el dia. Però vam aconseguir trobar una emisora que malgrat passats uns dies es repetia gairebé tant com algunes emisores comercials de casa nostra, val a dir que oferia prou varietat musical. La seva web està prou bé.
La cançó que promociona el SummerWeek de Barcelona és el "When love takes over", però no era una de les cançons que sonaven més a Rumania. La veritat és que la cançó que més vaig escoltar encara no ha ni arribat (que sàpiga) i d'entrada, quan us digui qui és l'artista, us preguntareu si realment fa o no fa falta que arribi a les nostres contrades... però malgrat l'Enrique Iglesias no és un dels meus músics de capçalera reconec que aquesta cançó està molt bé! Enganxa!
Vaig escoltar cançons que estàven molt bé. Però grups com Hi-Q no crec que arribin a sonar a les nostres sales de ball. I és una pena perquè aquesta gent té ritme i en aquesta cançó té un videoclip que és molt senzill però que està molt ben fet. A mi m'agrada!!
Es veu que és una banda històrica a Rumania: són tretze anys d'activitat musical, cançons en anuncis de grans multinacionals de la talla de la Cocacola i nombroses col.laboracions amb finalitats benèfiques. Però per molts és el primer cop que en sentim a parlar i possiblement serà l'última cançó que en sentirem. Molt diferent és el viatge musical que ens proposa la Inna, que ha aconseguit travessar fronteres i sonar a mitja Europa... com l'holandès Armin van Buuren que també sonava bastant al llarg de les travessies per aquelles carreteres mal asfaltades.
Però no us pensessiu que tot era música discotequera, eh? També hi havia temps per música menys disco i més pop. Autèntiques joies d'art com la vencedora de l'Eurovision d'enguany: el "Fairytale" del joveníssim i talentòs Alexander Rybak és una de les cançons que més s'escolta a tota Europa... menys a Espanya que només ens empassem la nostra pròpia cançoneta tot l'estiu quan aconsegueix quedar en setena o sisena posició d'un concurs musical descaradament polititzat. Ni me'n recodo. Europe's living a celebration perquè aquest any la victòria ha estat merescuda.
Aqui som llatins i abans d'escoltar bona música (en l'idioma que sigui) preferim silenciar la qualitat de la música cantada en idiomes cooficials diferents al castellà i importar dubtosos èxits faltats de gràcia, amb rimes pròpies de pati de guarderia i on la imatge de la dona és dicil que sigui més degradant i rebaixada... Visca el reggeton d'aquest cubanoamericà!! Sí, jo també l'he ballada a la festa major del poble fins a les tantes, però perquè una festa és una festa i no és lloc per ficar-se de morros quan sents un "art" que no t'agrada.
I mira que hi ha aristes bons a l'Amèrica llatina! Hi ha grans cantautors i, sobretot, grans cantautores! De fet, no cal anar tan lluny: ara us citaré una de les millors cançons que he sentit en moooolt de temps i que, per tornar al tema d'aquest bloc, també vaig descobrir a Rumania.
Oceana és el nom que pren aquesta cantant alemanya d'origen caribeny de qui us vull parlar. Té un estil entre el jazz, el blues i el funk. La cançó "Cry, cry, cry" ens parla d'una amistat d'infància a qui li agradava jugar amb foc fins que un dia es va cremar sense ni adonar-se'n que ja feia molt que les flames la consumien. És un homenatge en record d'una amiga de l'artista que no va saber dir ni "no" ni "prou" a les drogues. Preciosa cançó per una trista història.
Em va cridar l'atenció que la música que havíen decidit utilitzar per promocionar-se era un dels treballs de David Guetta, una melodia que no m'era desconeguda. Ja sabeu que jo no sóc precisament un assidu de les discoteques, però m'agrada estar al dia de les cançons que sonen "por ahí" i val a dir que les meves recents vacances a Rumania em van fer tornar a redescobrir el gènere de la música electrònica mesclada amb un toc... un toc... diguem-ne mig dance mig pop. I a la zona de la Bucovina rumanesa ens porten uns quants mesos d'avantatge pel que fa als hits dance.
A les radios que podíem escoltar al cotxe, entre visita de monestir i visita de monestir, o feien misses o ficaven "bum-bum" tot el dia. Però vam aconseguir trobar una emisora que malgrat passats uns dies es repetia gairebé tant com algunes emisores comercials de casa nostra, val a dir que oferia prou varietat musical. La seva web està prou bé.
La cançó que promociona el SummerWeek de Barcelona és el "When love takes over", però no era una de les cançons que sonaven més a Rumania. La veritat és que la cançó que més vaig escoltar encara no ha ni arribat (que sàpiga) i d'entrada, quan us digui qui és l'artista, us preguntareu si realment fa o no fa falta que arribi a les nostres contrades... però malgrat l'Enrique Iglesias no és un dels meus músics de capçalera reconec que aquesta cançó està molt bé! Enganxa!
Vaig escoltar cançons que estàven molt bé. Però grups com Hi-Q no crec que arribin a sonar a les nostres sales de ball. I és una pena perquè aquesta gent té ritme i en aquesta cançó té un videoclip que és molt senzill però que està molt ben fet. A mi m'agrada!!
Es veu que és una banda històrica a Rumania: són tretze anys d'activitat musical, cançons en anuncis de grans multinacionals de la talla de la Cocacola i nombroses col.laboracions amb finalitats benèfiques. Però per molts és el primer cop que en sentim a parlar i possiblement serà l'última cançó que en sentirem. Molt diferent és el viatge musical que ens proposa la Inna, que ha aconseguit travessar fronteres i sonar a mitja Europa... com l'holandès Armin van Buuren que també sonava bastant al llarg de les travessies per aquelles carreteres mal asfaltades.
Però no us pensessiu que tot era música discotequera, eh? També hi havia temps per música menys disco i més pop. Autèntiques joies d'art com la vencedora de l'Eurovision d'enguany: el "Fairytale" del joveníssim i talentòs Alexander Rybak és una de les cançons que més s'escolta a tota Europa... menys a Espanya que només ens empassem la nostra pròpia cançoneta tot l'estiu quan aconsegueix quedar en setena o sisena posició d'un concurs musical descaradament polititzat. Ni me'n recodo. Europe's living a celebration perquè aquest any la victòria ha estat merescuda.
Aqui som llatins i abans d'escoltar bona música (en l'idioma que sigui) preferim silenciar la qualitat de la música cantada en idiomes cooficials diferents al castellà i importar dubtosos èxits faltats de gràcia, amb rimes pròpies de pati de guarderia i on la imatge de la dona és dicil que sigui més degradant i rebaixada... Visca el reggeton d'aquest cubanoamericà!! Sí, jo també l'he ballada a la festa major del poble fins a les tantes, però perquè una festa és una festa i no és lloc per ficar-se de morros quan sents un "art" que no t'agrada.
I mira que hi ha aristes bons a l'Amèrica llatina! Hi ha grans cantautors i, sobretot, grans cantautores! De fet, no cal anar tan lluny: ara us citaré una de les millors cançons que he sentit en moooolt de temps i que, per tornar al tema d'aquest bloc, també vaig descobrir a Rumania.
Oceana és el nom que pren aquesta cantant alemanya d'origen caribeny de qui us vull parlar. Té un estil entre el jazz, el blues i el funk. La cançó "Cry, cry, cry" ens parla d'una amistat d'infància a qui li agradava jugar amb foc fins que un dia es va cremar sense ni adonar-se'n que ja feia molt que les flames la consumien. És un homenatge en record d'una amiga de l'artista que no va saber dir ni "no" ni "prou" a les drogues. Preciosa cançó per una trista història.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
