The Lord of the Rings: cinema on-line!

Ja fa cert temps que abunden per la xarxa planes que aprofiten l'ambigüetat de la legislació nacional i, sobretot, la internacional per distribuir cinema, sèries i documentals de manera legal. Legal mentre ningú digui el contrari...

La majoria de webs acostumen a ser planes on tothom pot penjar i despenjar els videos que vulgui. Al pur estil YouTube. Els continguts que hi trobem no són responsabilitat dels propietaris de la plana web ja que aquests diuen explícitament que ells només cedeixen l'espai i que, en tot cas, es comprometen a retirar aquells videos que puguin atemptar contra la propietat intelectual dels autors reals dels videos. A més, mai es fa negoci amb els videos que es pugen o baixen: el negoci d'aquests sites només depèn del nombre de visites, és a dir, els responsables de la plana només cobren pels anuncis que apareixen a la web i no pels videos en sí mateixos.

Personalment estic molt d'acord amb la lliure circulació de la cultura de forma físca o virtual ja sigui de forma gratuïta o amb preus gairebé simbòlics. És evident que les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació han aconseguit canviar el món i que aquestes evolucionen a un ritme molt més ràpid que la pròpia societat. Però parlant amb algun defensor de la "genuïna" SGAE, m'argumentava que fer un llibre, un disc o una peli té uns costos i s'han de cobrir d'alguna manera i que no era viable una "suposada gratuïtat o democratizació de la cultura".

Bons arguments... és cert que l'artista, l'escriptor, el guionista, l'operador de càmera, el tipus aquell del maquillatge, el publicista i tothom que intervé en la producció i distribució d'un bé cultural tenen dret a cobrar alguna cosa per la seva feina i pel seu temps (i tenen dret a menjar i a arribar a final de mes). I el defensor de l'SGAE creia que la xarxa era el dimoni que acabaria amb la cultura! Que es deixarien de fer llibres i es deixarien de fer pel·lícules i crear música per culpa de l'Internet...

I si fos veritat? Bufff... ara em sento culpable...

Reflexionant penso que el meu company, que sembla ser amic íntim d'en Ramoncín, no ha reflexionat prou el tema. Primer: l'SGAE cobra gairebé per tot i no només per la comercialització de la cultura... o és que si jo compro una impresora per imprimir els dibuixos "abstractes" que el meu nebot fa amb l'ordinador és lògic que se'n endugui una part??? És normal que quan jo compro un DVD per gravar-hi les fotos de les meves vacances i els meus documents personals ells també cobrin??? Que sàpiga no estic comercialitzant ni m'estic enriquint ni amb els dibuixos del meu nebot ni amb les meves fotos o els meus textos! D'entrada penso que s'està vulnerant el meu dret a la presumpció d'innocència.

Segona: l'organització actual de les grans productores i distribuidores no pretén distribuir cultura sinó perpetuar una situació en que uns pocs tenen accés a la cultura (i sempre en dependència del seu nivell d'ingressos) i encara molts menys tenen guanys (sinó ets un top vendes de l'SGAE només cobres misèria i mig i si no pertanys a l'SGAE no cobres res de res). Els anomenats cànons digitals que cobra aquesta associació a tort i a dret són més propis d'un monopoli en mans de pocs que no pas d'un impost per promocionar i protegir la cultura.

Tercera. L'Univers Google no es pot equivocar: fiqueu "ladrones" al google. ;-D

Quart. I últim... el més perillòs és l'immobilisme carca i la nula voluntat de renovar-se i innovar. A la xarxa trobem exemples de com es pot comercialitzar un bé cultural i obtenir-ne beneficis, com ara aquestes webs... O exemples que ens demostren que produïr un bé cultural no implica parlar de xifres astronòmiques. La democratització de la cultura, si va acompanyada d'una educació i d'una ètica per part del consumidor, ha de contribuïr a crear sinèrgies: la gent estarà disposada a participar de manera altruista en la cultura, a informar-se del perquè de les coses, a mostrar interès per la formació personal i professional, a innovar i descobrir sense por... i la gent no deixarà de comprar un DVD o un llibre si aquest ho mereix.

Anem al tema? Tots coneixem la saga de cinema d'El senyor dels Anells, oi? Gairebé 300 milions de dòlars en producció que han aconseguit gairebé 3000 milions de dòlars de recaudació mundial. Doncs a l'espera que Peter Jackson i Guillermo del Toro desencallin els problemes legals que no aconsegueixen desencallar la gravació de "El hobbit", resulta que aquest estiu s'ha estrenat una pel·lícula feta per una productora independent i per fans de la saga.

Es tracta d'un curtmetratge de prop menys de quaranta minuts dirigida per Cris Bouchard que es titula "La caça d'en Gollum" i ens explica la història prèvia a la Triologia cinematogràfica: Gandalf demana a Aragorn (o Trancos en la llengua dels Elfos) que vagi a la recerca d'una criatura que coneix el molt bé el secret de l'anell únic i l'alerta que les tropes de Mordor han començat també la recerca.

Es tracta d'un film sense autorització feta només amb un propòsit: la diversió i el gaudi dels seus autors i col·laboradors, on els participants van treballar sense cobrar res. El fet de ser un bé cultural sense ànim de lucre ha permès als seus autors treballar en una àrea legal confusa: mentre es respetin els drets dels propietaris de l'obra original, la peli només és l'expressió de l'entusiasme d'uns fans vers l'univers de Tolkien.

I, finalment, pel que fa als costos de producció d'una feina tan acurada: estem parlant d'unes 3000 lliures estarlines, és a dir, bastant menys de 6000 euros! Amb idees i ganes es pot fer una autèntica obra d'art! Ah! I de distribució gratuïta:



Mola? El Making of també està bé!