Avui, per alguns som menys poble: sense nació, sense llengua preferent, sense dret civil català propi, sense Síndic de Greuges encarregat de controlar l’acció política de forma independent, sense capacitat de regulació sobre els agents financers del territori, sense límit a la solidaritat comprometent així la sostenibilitat del país i de la seva gent, sense capacitat legislativa per adaptar els impostos al dia a dia dels ciutadans...
I mentre es miren des de la barrera les reaccions davant d’aquesta retallada en la llengua, l’administració i la gestió tributària, es donen encara una setmana més de marge per acabar de decidir l’encaix o el desencaix de les futures competències (algunes encara pendents des de l’Estatut del 1979), limitant-les, repensant-se la financiació de la Generalitat, oblidant els drets històrics, potser soterrant el projecte de vegueries i qui sap si també la Llei de Consultes, negant la gestió compartida dels organismes estatals a Catalunya i la bilateralitat amb el govern central...
Si encara hi ha qui defensa que Catalunya pot conviure amb Espanya s’ho haurà de fer mirar per un especialista, que Intereconomia TV li ha afectat les neurones. No s’adonen de la realitat: és Espanya qui ha decidit independitzar-se de Catalunya.
La llibertat i la democràcia estan en perill per culpa d’un estat autocràtic que està deixant de ser “de dret” a marxes forçades: ni garanteix la separació de poders ni reconeix la sobirania del poble. Si la Constitució Espanyola és utilitzada pels partits polítics per segrestar la dignitat i el dret a decidir dels seus ciutadans sobirans, la Constitució té els dies comptats. Tic-tac, tic-tac, tic-tac...
Hi ha qui pensa que aquests fets estan allunyats de la realitat. Hi ha qui defensa que el que s’ha de fer es ocupar-se d’una crisi econòmica i financera que, sovint, ells mateixos han provocat. Que ningú us enganyi desviant-vos l’atenció: aquests temes toquen més que cap altre cosa el vostre dia a dia i les vostres butxaques.
Avui, per molts altres, tenim la oportunitat de ser més poble que mai. Només ho hem de creure, voler i mirar cap al nord, perquè la resposta no vindrà de l’oest salvatge... En democràcia la llibertat i la dignitat no es demanen, s’exerceixen!
