La fi d'un segrest

Més d'un mes i deu dies desprès es pot dir que s'ha acabat el segrest. Finalment les coses han tornat a la seva normalitat aparent i els militars han tornat a les seves tasques habituals. El règim militar sota el qual el govern central havia posat els aeroports espanyols des del passat 4 de desembre avui s'ha acabat. Massa temps ha durat.

Tot va començar uns mesos abans quan el sindicat de controladors aeris i el govern van pactar un nombre màxim d'hores a treballar atenent a mesures de seguretat davant la possible fatiga dels controladors en cas de fer masses hores. Tot va començar quan en arribar a aquesta xifra d'hores treballades el col·lectiu de controladors va amenaçar amb una vaga encoberta sense serveis mínims. Tot va començar quan el govern de l'Estat es va tapar els ulls tot dient "a veure si us atreviu", i va aprofitar l'estat de crisi imminent per fer un decretàs i privatitzar una part important del sector. Tot va començar a les portes d'un pont llarg que molts ciutadans volien aprofitar per fer turisme o visitar a aquells familiars que només es poden veure una vegada a l'any.


Un error de càlculs enorme per part dels controladors de tirar endavant la vaga. Un error de càlculs enorme no complir ni amb els serveis mínims. Un error garrafal posar-se l'opinió pública en contra. Un encert maquiavelicament calculat per part del govern haver deixat que tot passés: malgrat els indicis d'una possible protesta aprofitant el pont, i malgrat el greu problema de seguretat i imatge internacional, i malgrat el greu problema de seguretat nacional i les conseqüències en el dia dia de molts ciutadans.


No m'he ni molestat a llegir la web del sindicat de controladors perquè considero que és llegir un "panfletó" polític manipulat i manipulador. Sí que he llegit algunes noticies a la premsa sobre la negociació i sobre la "vaga" mateixa.


1er. Fer una vaga encoberta i fer-la a l'entrada d'un pont és delicte, oportunista i vil! Quan fer una vaga comporta no complir amb uns serveis mínims d'un servei tant essencial per l'Estat, se segresten milers de ciutadans i es posa en perill el transit aeri no només d'EspaNYa sinó de mig sud d'Europa. Per mi, durant el pont de desembre del 2010, els controladors es van convertir en terroristes.

2on. La imatge que s'ha donat de república bananera permetent als vols civils aterrar en aeroports militars i ocupant algunes torres de control d'aeroports civils posa en perill la imatge democràtica del país i la imatge de país seriós i estable: si sóc un turista m'ho penso dues vegades abans de passar uns dies en un lloc així, si sóc empresari m'ho penso abans d'invertir i internacionalitzar la meva activitat aquí... S'ha causat un dany a curt termini, però sobretot es causarà un dany irreparable a llarg termini. Segur que moltes famílies que no arriben a final de mes estaran encantades que s'agreugi més i es dilati en el temps la situació...

3er. Estem en un període de crisi financera que ha contagiat la producció i, sobretot, la confiança dels consumidors i inversors. En aquest context tots hem hagut de fer molts sacrificis. Sabem molt bé que la major part de països occidentals tenen privatitzats els serveis dels aeroports i que EspaNYa compta amb la plantilla més privilegiada d'Europa, pagada per si sigués poc pel sector públic (és a dir, per tothom que paga impostos). No es pot parlar de privatització efectiva un sector o una empresa fins que l'Estat en perd el control, i això no ha passat. Sí s'han retallat privilegis, que no drets (això és la meva opinió subjectiva de propietari d'una pime i accepto que per altra gent puguin ser drets irrenunciables), després de fracassar la negociació amistosa d'equiparació laboral amb la dels controladors aeris dels països de l'entorn. La irresponsabilitat és fer les coses com s'han fet i quan s'han fet, sobretot quan sabem que els canvis que van motivar fer una vaga salvatge no entraven en vigor ni l'endemà ni uns dies més tard: hi havia temps de sobres per preparar mobilitzacions, vagues i mesures de protesta.


Molts podem estar d'acord amb les reivindicacions dels controladors de la mateixa manera que estàvem d'acord amb els arguments per fer una vaga general fa uns mesos. Però la responsabilitat i el sentit comú ens fan adonar que no era el moment de fer una vaga, i que en tot cas ens podíem manifestar de moltes altres maneres que no afectessin la imatge i la situació del país. Escriure en un bloc és una opció, però no és l´única.

La culpa tampoc no va ser tota dels controladors: el govern en té una part important, però qualsevol govern que hi hagués hagut s'hauria vist obligat a acceptar les "recomanacions" econòmiques de la UE i del FMI i cercar ingressos de sota les pedres fent polítiques més propies d'un govern de dretes, engegant privatitzacions i retallant drets als ciutadans. Però la situació en que ens vam trobar durant el pont de desembre de 2010 sí que és responsabilitat dels controladors: per mi terroristes i segrestadors de molts innocents, responsables de posat en perill la nostra (deficient) democràcia...

És legítim i sovint recomanable fer vaga, però quan es té la responsabilitat (i el sou i la seguretat laboral) de treballar en un sector públic de vital importància pel dia a dia d'un país s'ha de fer amb uns serveis mínims pactats per afectar el mínim possible el bon funcionament del país i per afectar el mínim possible als ciutadans que no tenen cap culpa d'un discutible greuge laboral. I sobretot s'ha de fer de forma civilitzada i amb corresponsabilitat amb la situació. La vaga com a mesura de protesta ha d'estar a l'alçada d'allò que es reclama, ni per sobre amb aldarulls innecessaris ni per sota amb mobilitzacions que se sap que no seran multitudinaries.

A EspaNYa, els controladors tenen sous i condicions laborals (i retribucions en espècies) més importants que els països del voltant. Però com en tots els col·lectius hi ha gent que està molt per sota de la mitjana i uns pocs que estan molt per sobre. El seguiment massiu i contagiós (perquè us recordo que no van ser tots els aeroports de cop) de la vaga il·legal encoberta em permet ficar-los a tots al mateix sac, però sóc molt conscient que cada persona és diferent i hi havia qui defensava els seus drets de forma més o menys responsable i hi havia qui volia malmetre a un Govern que considero nefast i que volia malmetre al màxim al país a qualsevol preu... i això és inacceptable i no es pot cedir a un xantatge tant barroer. Però mantenir durant més d'un mes la gestió de les torres de control dels aeroports sota jurisdició militar és exagerat.

Segurament, si haguéssim de buscar una explicació als privilegis actuals dels controladors espaNYols, podríem buscar-la en una altra anomalia que mai s'ha corregit: us recordo que fins no fa masses anys l'espai aeri espaNYol era un monopoli... i la gestió aeroportuària encara ho és per part d'un organisme poc eficaç i menys eficient anomenat AENA i que està entestat en la suposada bondat del centralisme i de les estructures radials i jeràrquiques... quan la resta  del món es mou en xarxa i potencia el joc de la competència directa: potser els espaNYols hauríem d'explicar a França, Alemanya, Estats Units, Regne Unit, Japó i altres que s'està equivocant de model..

A qui sancionar, ara? Cal enviar als vaguistes a la presó? Qui faria de controlador aeri en el cas d'empresonament massiu? D'entrada només s'hauria de sancionar severament als organitzadors dels aldarulls perquè molts controladors s'han vist coaccionats a fer vaga per no ser acusats d'esquirols, altres l'han feta enganyats... cada cas és diferent, m'imagino.

Juguem: Potser si comencessin a empresonar controladors el govern es veuria obligat a fer un concurs públic per decidir quina empresa es queda la gestió del servei de controladors aeris i llavors sí que haurien aconseguit privatitzar de veritat el sector... Així podria treure'n encara més diners (a curt termini), s'hauria tret de sobre un seguit de funcionaris conflictius i els seus sous, deixaria en mans privades la gestió d'un organisme d'enorme complexitat, hauria llançat un senyal d'avís a altres col·lectius del sector públic que a vegades també s'han mobilitzat contra el govern...


Ara, que consti que no hi ha cap empresa espaNYola capaç de guanyar aquest hipotètic concurs de gestió aeroportuària... però ja sabem que a Madrid prefereixen deixar els sectors claus de l'Estat en mans del mercat exterior: "Endesa, antes italiana (o alemana) que catalana!" deien...


I és que fer de controlador aeri no és gens senzill. Jo he estat una estoneta fent de controlador i us asseguro que és una feina molt complicada i de molta responsabilitat... Demà al igual faig vaga. Ho voleu provar vosaltres i guanyar-vos un bon sou mensual?


http://www.juegospara.com/controlador-aereo/