Que ens trobem en plena crisi econòmica és un fet que ningú posa ja en dubte. Tots els ciutadans la patim d'una manera o altra: hi ha qui no té feina estable i es troba en una situació límit, i hi ha qui es pot considerar més afortunat i "només" pateix unes retallades que s'entesten a presentar-nos com a inevitables i que comporten la prestació deficient del serveis bàsics de l'educació i la sanitat pública catalana cap als ciutadans...
La desafecció política fa que molts ens mirem amb lupa la gestió que fan molts dels nostres representants. I malgrat tot ens hem de mostrar esperançats d'aquest fet ja que gràcies a aquesta desconfiança en la política ara exigim més transparència, més comunicació i més participació! S'està produint d'una manera tímida però sense pausa una regeneració que va més enllà del canvi generacional de les persones ja que té conseqüències directes en les tècniques i metodologies polítiques del present i del futur.
Segurament instaurar la figura d'un gerent en una administració pública pugui ser considerat positiu pel fet de tenir un "especialista" a jornada completa encarregat de treballar amb l'objectiu de fer que tot funcioni. I que funcioni bé. Però a mi aquest càrrec de gerent també em genera una sèrie de dubtes...
En el camp econòmic és evident que hi ha molt a dir: aquest gerent és un càrrec de confiança que no ha escollit ningú per mitjà d'unes eleccions i que no es comptabilitza mai quan es parla del cost d'un govern (el seu salari no forma part de les estadístiques de retribucions i indemnitzacions dels càrrecs electes), de manera que quan es diu que "aquest govern costa entre un 15 i un 25% menys que l'anterior" en realitat s'està amagant de forma deliberada una part important i determinant d'informació a la ciutadania. I és que a vegades que dos persones cobrin el que abans cobraven entre quatre o sis no és precisament ni un motiu d'alegria ni una garantia de bona gestió... I prefereixo no entrar a valorar la duplicitat de càrrecs (i d'ingressos) d'aquests representants en altres administracions supramunicipals com ara Consells Comarcals o Diputacions...
En tot cas, quan he començat a escriure aquest bloggie em volia centrar una mica més en aquells aspectes més socials i funcionals de la figura d'un gerent a l'administració local. I seré rotund: plantejat en els termes que s'ha plantejat a molts pobles i ciutats és una falta de respecte important.
M'explico. La ciutadania que participa de la democràcia ho fa per escollir a les persones que considera més àptes i que poden ser millors gestors, i no ho fa o no ho hauria de fer mai només basant-se en aspectes de popularitat. Així, si aquells que han estat escollits per gestionar decideixen imposar a l'administració un gestor per fer allò pel que es van presentar a unes eleccions i pel que han estat escollits pel poble crec sincerament que estan faltant al conjunt dels ciutadans i especialment als seus votants.
Encara us diré més: també es pot considerar una falta de respecte cap als propis companys regidors. O és que ara hem de considerar que no són capaços de fer les tasques que s'havien compromès a fer? El gerent és potser una necessitat per suplir les mancances dels polítics? Malament anem si és així...
I finalment us vull plantejar una tercera lectura a tenir en compte. Potser la més perversa. I el personal laboral i funcionari de l'Ajuntament? Que potser el gerent és una necessitat davant les seves presumptes mancances? Que potser necessiten d'algú que els controli? Que el govern no s'acaba de fiar dels seus treballadors? I és que des del punt de vista d'una persona que ha hagut de fer unes oposicions o passar un concurs-oposició per guanyar-se el seu lloc de treball no deu ser gens agradable veure com col·loquen a algú a dit, dotant aquest nou càrrec d'atribucions i funcions que legítimament s'havia guanyat algú altre... Us imagineu ser un dia cap d'àrea i el dia següent convertir-vos en ajudant de direcció amb tasques més pròpies del personal administratiu?
Però reconec que el fet que un ens públic tingui un gerent és legítim i fins i tot pot ser positiu. És possible que de debó es consideri que pel bon funcionament de l'Ajuntament en qüestió sigui imprescindible la figura d'un gerent. Però el que entenc que no s'ha de fer és escollir algú que (per molt bo que pugui ser) et sigui pròxim. El que s'ha de fer si es considera una necessitat és crear el lloc de treball i convocar una plaça (i quan es tracta de llocs de responsabilitat opino que fins i tot seria convenient una promoció interna, ja que és millor que el nou càrrec directiu conegui bé la casa, amb totes les seves virtuts i tots els seus defectes).
Conec gerents i són excel·lents treballadors i alguns són bons amics, però quan els veig no puc evitar pensar que si treballen per un ens públic i a la vegada són càrrecs de confiança potser seria més convenient que haguessin format part d'una llista electoral o que s'haugessin presentat a unes oposicions: per confiança, per coherència, per respecte i, sobretot, per credibilitat.
Un cop més sóc allò que se'n diu políticament incorrecte amb les meves reflexions, de manera que acabaré amb un "en tot cas és la meva opinió". I la gent a vegades canvia d'opinió, però ara per ara penso fermament que els càrrecs de confiança i la contractació a dit a l'administració pública no són ni ètics ni morals més que pels amics i coneguts que se'n beneficien...
