La portada del llibre "Aquí no!" del gran Oriol Nel·lo és molt il·lustrativa de què és un NIMBY. Us imagineu veure algun dia aquesta imatge? Què us semblaria si per potenciar les energies renovables ara plaguéssim de molins generadors d'energia eòlica la muntanya sagrada dels catalans? Una barbaritat, m'imagino! Però per altra banda tots som partidaris de potenciar les energies renovables per sobre d'altres que ens poden semblar més perilloses o més contaminants... On fiquem els generadors d'energia eòlica, doncs? Sempre quedaran a la vista d'algú o altre que se'n queixarà. A vegades es queixa el que hi viu a prop, a vegades el que només passa allà per casualitat i potser no hi tornarà a passar mai més.
NIMBY és un acrònim que va utilitzar per primera vegada un secretari de Medi Ambient britànic per referir-se a les protestes ciutadanes al voltant de les mesures de modernització del sistema dels ferrocarrils. Ve de les sigles de "Not in my back yard", és a dir "no al meu pati del darrera". En català podriem definir-lo com a SPAN: "Sí, però aquí no".
En tot cas ens referim a la reacció de molta gent quan sap que un projecte és necessari del bé comú (o no), però el volen com més lluny de casa seva millor... i si és al costat del veí, mentre no ho vegi o no ho olori ja li va bé. Hi ha un munt de conflictes territorials d'aquest tipus i no hem d'anar gaire lluny per trobar-los. Tothom entén la necessitat o l'ús social d'un abocador de deixalles, o d'una central d'energia, o d'un manicomi, o d'una presó... però ningú hi vol viure al costat. A vegades, aquests veïns enfadats s'organitzen en contra d'una infrastructura que consideren perillosa o simplement desagradable: fan protestes, s'encadenen, no deixen passar als camions que han d'executar unes obres, organitzen consultes populars, reclamen als seus representants polítics que defensin la seva visió del conflicte...
Pla de gestió de residus, transvasament de l'Ebre, Quart Cinturó de l'Àrea Metropolitana, túnel de Bracons, polígon industrial al límit del municipi, línea de molt alta tensió (la MAT) a les comarques gironines, autopistes de 3 carrils, antenes de telefonia mòbil... A vegades les protestes responen a un egoisme popular i a vegades a objeccions justificades de manera sincera. A vegades els defensors responen a motivacions subjectives recolzades per lleis i a vegades a interessos públics encara no previstos en cap normativa.
Anem a parlar doncs del nostre NIMBY particular.
El passat dijous 15 de setembre al Consell d'Alcaldes de La Garrotxa ens van presentar un informe tècnic on es desestimaven totes les al·legacions presentades en contra de l'Avanç del Pla que proposa ubicar un centre de gestió de residus (una planta de triatge de deixalles) en un terreny no urbanitzable que limita amb una extensa àrea industrial encara per desenvolupar, al municipi de Sant Jaume de Llierca. Els tràmits legals a seguir són aprovar aquest informe tècnic i remetre'l al Ple del Consell Comarcal per tal que aquest autoritzi l'encàrrec de la redacció del Projecte.
El Consell Comarcal defensa els interessos comarcals i els compromisos adquirits per la Generalitat de Catalunya i el mateix Consell Comarcal segons els quals al 2014 hauria d'haver-hi un equipament com aquest en funcionament a la comarca. L'alcalde de Sant Jaume de Llierca, en canvi, ha de defensar els interessos municipals i els interessos dels veïns que s'han manifestat d'una manera majoritària en contra del projecte, prescindint si cal dels informes tècnics que puguin avalar el projecte.
Es fa difícil entendre la crítica defensant el "no pel no" ja que en el context general de com funciona el model de gestió de residus a Catalunya aquest equipament és necessari (o canviem el model general, o aquest equipament es fa imprescindible per "comprar temps" i allargar la vida de l'abocador de Beuda alhora que contribueix a una millor gestió de la brossa que generem). Aquest fet, junt amb la por a que el punt de mira se situï després en algun altre municipi escollit (potser el seu) fa que la majoria d'alcaldes abaixin el cap i decideixin sacrificar Sant Jaume de Llierca. I ho ho fan parlant de "solidaritat" i de "bé comú". Curiós si més no...
La crítica s'ha de basar en plantejar alternatives i denunciar allò que no és just del procés, cercant beneficis per aquell territori que n'ha de patir les conseqüències de manera més directe. Arribats en aquest punt, la impossibilitat de negociar amb qui no té intenció de dialogar complica molt arribar a cap solució. Així, rebutjada la possibilitat d'arribar a acords, s'han d'intentar forçar: la realitat és que la ubicació seleccionada respon a una decisió merament política del Consell Comarcal al marge dels interessos generals del principal municipi afectat (que no l'únic). Qualsevol dels espais necessita d'una modificació de les normes urbanístiques i el projecte tindrà via verda des del punt de vista urbanístic i normatiu, de manera que l'elecció d'una o altra ubicació de les tres proposades és indiferent i només podem entendre que respon a una decisió merament política: escollir l'únic espai que es troba en una zona no urbanitzable que limita amb un ampli polígon industrial encara per desenvolupar, i que a més per accedir-hi s'ha de passar per un camí catalogat com a "rural" (no carrer o carreterra) és, sense cap mena de dubte, insòlit i injustificable (per molt que ho avalin les lleis i els informes)...
-DENUNCIA: procés polític del projecte. Ja l'he denunciat en els paràgrafs anteriors.
-ALTERNATIVA: si tal i com avalen els informes tècnics la ubicació ha de ser a Sant Jaume de Llierca sempre que es facin unes modificacions urbanístiques (en qualsevol de les tres propostes d'ubicació), entenem que l'alternativa més viable passa per no ocupar més terres mentre encara hi hagi terreny industrial pendent d'urbanitzar.
-BENEFICIS A CERCAR: garantia que la solidaritat que és previsible que haurà d'assumir Sant Jaume serà corresposta. D'entrada cal garantir que es faran bé les coses (tant l'obra com el funcionament de la planta). Els termes concrets de la negociació estan per definir, per bé que ja els tenim en ment i no es poden limitar a una qüestió purament econòmica.
A continuació us transcric el discurs que vaig fer per justificar el nostre rotund "no" a tramitar el projecte i a autoritzar a la Presidència del Consell a contractar la redacció del projecte. El que pretenia explicar és que el vot de Sant Jaume de Llierca (i dels altres municipis que decidissin donar-li suport moral) no tenia cap mena de transcendència i importància perquè la decisió respecte la ubicació ja està presa des de fa temps de la mateixa manera que s'ha decidit prescindir de la opinió del municipi també des de fa temps. Si de bon principi s'hagués intentat arribar a acords que beneficiessin a ambdues parts ens hauriem estalviat veure néixer i créixer un NIMBY, i és per això que entenem que hem de començar a pactar beneficis per tothom des de JA mateix. Mentre no sigui així no podem fer altra cosa que mostrar la nostra oposició als interessos polítics del Consell Comarcal respecte a la ubicació i a les formes del procés. Mentre no sigui així ens mostrarem inequívocament d'acord amb els veïns que així s'han expressat i d'acord als interessos generals i particulars del nostre municipi.
"PUNT 7 DE L'ACTA.- INFORME PRECEPTIU SOBRE LA PROPOSTA D’APROVACIÓ DEFINITIVA DE L’AVANÇ DEL PLA DEL CENTRE DE GESTIÓ DE RESIDUS DE LA GARROTXA, I ACORD DE TRAMITACIÓ SI S’ESCAU DEL PROJECTE
Quan se’ns va facilitar l’acta d’aquest Consell d’Alcaldes vàrem valorar la situació amb els regidors del nostre grup municipal al Consistori de Sant Jaume de Llierca i un dels regidors va definir aquesta reunió d’avui amb un “aquí tenim el principi del final”.
I en certa manera sembla que aquest projecte ja fa temps que està decidit i ben planificat i que estem assistint a les darreres escenes d’aquesta obra... Ja fa temps que per molta oposició que podem mostrar des del meu municipi, el poble ja no té res a dir i no compta per res en aquest assumpte. Ja fa temps que ens deixen parlar però tenim la sensació que no se’ns escolta.
Ens han convidat a interpretar el trist paper d’oposició minoritària i minoritzada. L’Ajuntament i el poble que represento se sent avui com una mosca collonera que només es pot permetre la llibertat de dir el que pensa conscient que les seves paraules cauran en l’oblit. Hi ha massa interessos generals i polítics com perquè aquesta planta de tractament de deixalles no es faci a Sant Jaume de Llierca i tots els informes diran que Sant Jaume és la millor i la única opció i la millor i la única ubicació possible: els compromisos polítics de la Generalitat de Catalunya i del Consell Comarcal avalaran sempre el projecte.
No ens demaneu que des de l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca també l’avalem. Cada dia som més conscients que ens hem d’oblidar de la idea d’aturar o canviar aquest projecte d’ubicació de la planta. Aquest Consell d’Alcaldes del dia 15 de setembre de 2011 no és només un anècdota. Ens entendrem amb molts aspectes amb tots als alcaldes de la comarca per treballar en benefici dels ciutadans i ciutadanes de La Garrotxa, i Sant Jaume sabrà ser generós quan convingui, però avui només ens entendrem per deixar-nos manifestar públicament la nostra indignació i la nostra resignació: no creiem que podem fer altra cosa.
Avancem, doncs? Comencem a parlar de compensacions? Comencem a negociar en favor dels veïns i veïnes que hauran d’assumir una infrastructura com la que estem qüestionant al seu municipi? I en terreny no urbanitzable i a tocar d’un espai protegit per la Xarxa Natura 2000! Som capaços d’entendre que la solidaritat ha de ser un camí de doble direcció i s’ha de preveure un retorn? I si es porta a terme, Sant Jaume hi aportarà massa a aquest projecte...
En definitiva: com a alcalde de Sant Jaume de Llierca i en nom del grup municipal que represento tenim el deure moral i polític de respectar la opinió i la veu del nostre poble, i encara que uns informes diguin el contrari i rebutgin totes les al·legacions presentades i facin ulls clucs davant les protestes ciutadanes i les consultes populars nosaltres tindrem més respecte democràtic i menys respecte tècnic i jurídic: no podem de cap manera votar a favor d’aquesta proposta.
Primer cal assolir el consens convencent i dialogant, arribant a acords i contraprestacions, i no imposant.
No volem girar-nos d’esquena davant les inquietuds i les preocupacions dels nostres conciutadans.
No volem perquè no ens fa falta un nou polígon amb els accessos no resolts mentre encara hi hagi espai industrial pendent de desenvolupar. En aquest punt cal dir que ens hem sentit molt sols per part dels municipis veïns i per part del grup del PSC, que fins fa un any encara es mostrava favorable a planejar la planta de triatge en sòl industrial.
No podem donar carta verda a aquest procés d’aprovació de l’Avanç del Pla del Centre de Gestió de Residus de La Garrotxa mentre no tinguem clar si es tracta d’un Avanç de Pla motivat per raons tècniques o per voluntats estrictament polítiques: què se n’ha fet del consens del 2006 respecte a l’emplaçament en un altre municipi?
No podem facultar al Consell de Presidència del Consell Comarcal a procedir en les gestions oportunes perquè no tenim encara gens clar que el Consell Comarcal és competent en la matèria, ja que es tracta d’una infrastructura d’interès públic o general. Per l’únic que podem facultar el Consell de Presidència és per ser l’interlocutor vàlid per iniciar les negociacions amb el principal municipi afectat. Insisteixo que hi ha molts punts d’encontre per cercar el consens: compartim la necessitat del Centre de Gestió de Residus de la comarca, però no podem compartir ni l’elecció de la ubicació ni les formes seguides per aquest Consell Comarcal.
No volem perquè considerem que per molt interès general que pugui tenir una planta de tractament de deixalles, el municipi directament afectat hauria de tenir la informació de primera mà. Perquè el Consell Comarcal és l’Ajuntament dels Ajuntaments, i com a tal té l’obligació de mantenir degudament informats als municipis que representa. Sant Jaume de Llierca s’ha sentit menyspreat i menystingut en aquest procés. És per aquests motius exposats que demanem al secretari que faci constar a l’acta de manera expressa la nostra oposició a l’aprovació d’aquest Avanç del Pla en aquest Consell d’Alcaldes i demanem que ho faci en els termes expressats".
Evidentment, em vaig quedar sol amb el meu "no". La solidaritat no és regalar res, la solidaritat és entendre als altres i ajudar-los proactivament per tal que totes les parts n'obtinguin beneficis (que no tenen perquè ser econòmics). I és que tampoc no estem tant lluny del món anglosaxó: nosaltres també som capaços del millor... i del pitjor.
