Som-hi! Anem a explicar una mica d'història per tal que qui no estigui familiaritzat amb el conflicte entengui què passa a Can Coma de Baix de Sant Jaume de Llierca.
La nostra història comença al 2003 quan des de l'oficina tècnica del Consorci de medi ambient i protecció pública de la Garrotxa SIGMA s'informa que l'abocador comarcal del Clot de les Mules de Beuda està al límit del col·lapse i li queden entre 6 i 10 anys de vida. Llavors proposen construir una planta de triatge que tracti les deixalles abans d'enviar-les a l'abocador: calculen que es podrien recuperar i vendre molts plàstics, paper i vidres (reintroduir-los al sistema industrial), molta matèria orgànica que permetria fer compost de jardineria (reintroduir-la al sistema natural) i que, finalment, allò que s'enviaria definitivament a l'abocador representaria prop d'un 50-70% del volum de deixalles original. Així, es pretenia allargar la vida de l'abocador a la vegada que es pretenia aconseguir alguns ingressos de la venda dels materials revaloritzats i recuperats (sense tenir en compte els costos d'amortització de la construcció d'una planta d'aquestes dimensions).
Però en aquella època hi havia una tecnologia de tractament de deixalles que res té a veure amb l'actual: es projectava una planta de tractament oberta (amb les conseqüents males olors), amb una tecnologia que a l'hora de la veritat era poc efectiva (les experiències d'altres llocs demostraven que no s'assolien els nivells de reducció desitjats) i amb una afectació important de l'entorn (per exemple, no era possible ubicar empreses alimentàries ni tenir explotacions agrícoles i ramaderes en un radi, deien, de 300 metres, que és una distància semblant a la que hi ha de l'Esglèsia de Sant Esteve d'Olot a la Plaça del Carme).
És tant així que ningú volia acollir la planta al seu municipi perquè es considerava un NIMBY. Uns deien que s'havia de fer a prop dels que més residus produïen, altres deien a prop de l'actual abocador, altres que s'havia de fer en un espai ben comunicat que estigués entre mig... El cas és que per resoldre la situació es va decidir crear una comissió tècnica que valorés un estudi d'ubicacions que tenia en compte 86 emplaçaments de tota la comarca, i una comissió política paritària (on tots els grups polítics amb representació a la comarca tinguessin el mateix pes) que també valorés aquests emplaçaments. De forma independent les dues comissions van arribar a la conclusió que l'emplaçament ideal era al pla de can Russet, entre Besalú i Fares. Llavors des de Sant Ferriol va criticar que es fes al seu municipi (i va aprovar una moció en contra de l'emplaçament) i l'Ajuntament de Besalú va mobilitzar els seus veïns en contra de la decisió del Consell Comarcal. El resultat va ser que el director del SIGMA va proposar "deixar adormir" la proposta amb l'excusa de buscar un lloc dins d'un dels polígons industrials de la comarca.
Després d'això es van fer altres estudis d'ubicacions partint de les 86 propostes d'ubicació inicials buscant espais industrials, però les característiques restrictives de la planta projectada en aquell moment ho feien impossible (a més hi havia el criteri tècnic de descartar qualsevol ubicació que no complís al 100% amb TOTES les exigències necessàries per ubicar la planta, és a dir, o blanc o negre sense admetre la possibilitat de fer correccions mediambientals o urbanístiques).
Les presses, però, arriben quan les directives europees obliguen als estats membres a que cap residu amb destí a l'abocador hi pot anar sense haver passat abans per una planta de selecció i tractament (una planta de triatge), posant de data límit el 2015. Es torna a reactivar la problemàtica però, en adonar-se que la comarca de La Garrotxa té una situació molt peculiar pel que fa als espais protegits (el que no és Parc Natural és Espai d'Interès Natural de l'Alta Garrotxa quedant pocs espais lliures de qualsevol protecció mediambiental) i pel que fa a disponibilitat de terrenys industrials (no hi ha cap municipi que tingui la mala pensada de projectar un espai industrial cinc vegades superiors a les seves necessitats sinó que es van ampliant els polígons mica en mica a mida que fan falta... ah! sí, que n'hi ha un!), es comencen a promoure una sèrie de canvis normatius en la legislació, dels quals cal destacar:
-S'aprova el Pla Director de les Comarques Gironines (que deroga al Pla Territorial de La Garrotxa i fa possible ocupar espais de reserva agrícola rebaixant-ne el nivell de protecció i fa desaparèixer del document la recomanació de reconsiderar a la baixa els límits de Politger).
-S'aprova un conveni entre l'Agència de Residus de Catalunya i el Consell Comarcal (segons el qual el primer organisme dotarà del finançament necessari al segon per tal que aquest projecti la planta).
-Es dóna el caràcter d'Interès Públic a la infraestructura (que és una premissa necessària que permet ocupar l'espai adjacent als polígons sota una sèrie de condicionants urbanístics i mediambientals que ja explicarem més avall).
La planta projectada en aquesta ocasió, declarada d'interès públic i amb un canvi normatiu a la baixa pel que fa al nivell de protecció d'usos del sòl en sòls catalogats com a reserva agrícola (la major part de municipis s'afanyen a dotar els seus espais candidats d'una altra figura de protecció més elevada, com per exemple fa Tortellà amb el Pla de Tapioles on a hores d'ara és impossible posar-hi cap planta de triatge), ja podia anar a dins d'un polígon (perquè la tecnologia ara ha canviat molt i ja estem parlant d'una planta tancada sense males olors, sense afectació a altres indústries que es poden posar fins i tot just al costat, i amb un nivell d'eficiència major) i també podia anar en els espais adjacents. Així, els polígons industrials ja no són les úniques zones a contemplar sinó que aquests "es fan més grans".
És així com anem a Sant Jaume de Llierca: un polígon gran amb molt d'espai sobrer no utilitzat (per tant pot anar a dins sense problemes) i amb espais adjacents planers, un dels quals formava part de l'estudi d'emplaçaments del 2006 i que el SIGMA fins i tot havia informat favorablement. S'agafa de referència aquesta ubicació anomenada ID70 perquè és una de les ubicacions que obté una major valoració al 2006, però s'arriba a la conclusió que s'ha de descartar perquè l'espai estudiat ocupa 3,39 hectàrees (una hectàrea ve a ser més o menys l'àrea que ocupa el Camp Nou del Barça) i es necessiten segons l'Avanç de Pla unes 3,40 hectàrees (pàgina 31 d'aquest). És important remarcar que no es contempla la possibilitat d'ampliar l'emplaçament al nord prenent una part del polígon industrial, si s'escau, simplement es descarta.
Mostra On pot anar la planta de triatge de Sant Jaume? en un mapa més gran
-UBICACIÓ 1, Pla de Can Coma de Baix (en vermell): en sòl no urbanitzable d'ús agrícola i ramader, desconnectat del polígon, separat d'aquest per un bosc d'alzines de més de 2 hectàrees i per un desnivell important, i amb els accessos no resolts ja que no estan preparats per absorbir un trànsit de prop de 40 vehicles pesats diaris, està dins d'un meandre del Fluvià i té una funció ecològica connectora d'espais naturals, i és informat en el quadre-resum de l'Avanç del Pla en la seva pàgina 100 quan fent referència al sistema hidrològic s'afirma que "es disminuiria la permeabilitat del terreny" (com no pot ser d'altra manera quan es posa una llosa de formigó en forma de nau industrial enorme sobre un terreny que en l'actualitat es sembra i s'aireja regularment facilitant així la recàrrega dels aqüífers). Es tracta de l'emplaçament finalment escollit, i no es té en compte que el sòl agrícola també té una funció natural i ecològica important, a la vegada que des de l'Ajuntament es considera que si s'arriba a aprovar definitivament el Pla Especial s'estarà incomplint la llei.
-UBICACIÓ 2, terreny urbà d'ús industrial sense un pla urbanístic definit (en verd, a l'esquerra): s'adequa al planejament vigent i facilita el procés ja que no existeix cap pla urbanístic definit. Tot i que des de l'Ajuntament es considera que és millor utilitzar només l'espai industrial, resulta incomprensible que no es contempli com a alternativa mixta ampliar l'emplaçament CERES 2006 ID70 cap a aquesta superfície, ja que aquesta solució permetria ocupar només part del que per alguns és el "tant preuat sòl industrial" i resoldria el tema dels accessos (una de les principals queixes veïnals).
-UBICACIÓ 3, Sector d'Actuació Urbana 4 (en verd, a la dreta): s'adequa al planejament vigent, però requereix d'una modificació del Pla urbanístic aprovat. Actualment està pendent de desenvolupament i l'interès d'algunes empreses en el municipi desaconsella actualment aquesta ubicació.
L'elecció del sòl no urbanitzable desestimant doncs la ubicació 2 i 3, a més, també val la pena comentar que es deu al criteri malanomenat "tècnic" (des del nostre punt de vista, com a mínim) de considerar negatiu i amb una ponderació elevada sobre la valoració total el fet de consumir l'espai industrial per ubicar-hi el que no deixa de ser una activitat econòmica de residus: una indústria de residus. Concretament es valora com a negatiu "Situat en el sòl urbanitzable, consumeix sòl ordenat per a usos industrials de valor estratègic a la comarca i especialment al sistema urbà de la Conca Alta del Fluvià" a la pàgina 101 de l'Avanç de Pla en referència a l'ubicació 2, o "Consumeix sòl ordenat per a usos industrials de valor estratègic a la comarca i especialment al sistema urbà de la Conca Alta del Fluvià" a la pàgina 103 de l'Avanç de Pla referint-se a l'ubicació 3. Així, podem concloure que passar a estudiar l'espai industrial era una incongruència si l'objectiu de l'Avanç de Pla era precisament no utilitzar-lo per res.
És arribat en aquest punt que l'Ajuntament reconeix la necessitat de la infraestructura pel bé i la viabilitat en la gestió dels residus de la comarca, però no entén el procés seguit en la tria de l'emplaçament. I és que a tota Catalunya i a tota Europa, aquests equipaments es miren de situar dins dels polígons. I hem de considerar que l'Ajuntament no només utilitza un criteri polític sinó que també es tracta d'un criteri tècnic: no podem malgastar un recurs com és el sòl tant a la lleugera creant noves àrees urbanes desconnectades amb les dificultats que això suposa a l'hora de portar-hi els serveis bàsics (aigua, electricitat, vials, clavegueram...) trinxant el territori i ocupant un espai que no és adequat, i sense tenir en compte els costos addicionals que pot suposar per la mateixa activitat (distàncies de transport més llargues, afectació de l'entorn degut als sorolls i al trànsit rodat de vehicles pesats, pèrdua de la biodiversitat pròpia dels espais oberts...). L'Ajuntament també critica la poca voluntat d'introduir els suggeriments i millores tant des del punt de vista institucional (principi d'autonomia local) com veïnal (participació ciutadana) en tot el procés, així com que el fet de no haver definit i explicat a la població els beneficis o compensacions que pot tenir en acceptar d'assumir els costos mediambientals i socials d'aquesta infrastructura en el seu municipi.
L'opció que des del municipi s'entén que menys mal pot fer al territori i a la societat que hi viu, és l'ocupació de l'espai del polígon industrial (en verd al mapa anterior). Però no tant perquè vulgui una planta de triatge, sinó perquè l'ha d'acceptar per llei (Europa, Catalunya i La Garrotxa) i per responsabilitat, generositat i solidaritat amb els altres municipis (seria massa senzill manifestar-nos contra la planta o senyalar un espai en un altre municipi, per exemple, al que al 2006 va tenir tot el consens polític i tècnic i es va decidir "adormir" per mirar de posar-ho dins d'un polígon). És evident que s'han de pactar beneficis i compensacions amb el territori perquè entengui i accepti la situació o el conflicte territorial persistirà, fins i tot en el cas de projectar la planta en l'espai industrial.
Però més enllà d'això (que no és un tema menor), l'ajuntament defensa que en el moment de donar per aprovat definitivament el Pla Especial al Pla de Can Coma de Baix, s'haurà vulnerat el decret 1/2010 de 3 d'agost d'urbanisme, en el seu article 47 (es pot consultar el decret a http://www.gencat.cat/eadop/imatges/5686/10209124.pdf). Aquest afirma en el seu punt 4...
"4. El sòl no urbanitzable pot ésser objecte d’actuacions específiques per a destinar-lo a les activitats o els equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural. A aquest efecte, són d’interès públic:
a) Les activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d’educació en el lleure i d’esbarjo que es desenvolupin a l’aire lliure, amb les obres i instal·lacions mínimes i imprescindibles per a l’ús de què es tracti.
b) Els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans.
c) Les infraestructures d’accessibilitat.
d) Les instal·lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics com les telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, les xarxes de subministrament d’energia elèctrica, d’abastament i subministrament d’aigua i de sanejament, el tractament de residus, la producció d’energia a partir de fonts renovables i les altres instal·lacions ambientals d’interès públic."
...i per tant és correcte utilitzar sòl no urbanitzable per una instal·lació de tractament de residus (d) sempre que s'hagi declarat abans com a infraestructura d'interès públic. Però en el seu punt 5 diu que...
"5. L’autorització de les actuacions específiques d’interès públic a què es refereix l’apartat 4 ha de justificar degudament que l’àmbit d’actuació no està sotmès a un règim especial de protecció amb el qual siguin incompatibles, per raó dels seus valors, per l’existència de riscs o pel fet d’estar subjecte a limitacions o a servituds per a la protecció del domini públic. Així mateix, les actuacions que s’autoritzin no han de disminuir de manera significativa la permeabilitat del sòl ni han d’afectar de manera negativa la connectivitat territorial."
...i és aquí on entenem que s'ha comès un error en seguir la tramitació del Pla Especial ja que, d'acord amb aquest articulat, no és possible projectar-lo. Aquesta darrera frase estableix les dues condicions a les que ens podem referir en el cas de Sant Jaume de Llierca, i és que no es pot reduir significativament la permeabilitat del sòl (i les dimensions de la nau faran que així sigui, tal i com afirma l'avanç del Pla en la pàgina 100) ni es pot afectar negativament la connectivitat territorial (es tracta d'un meandre del Fluvià, un espai obert que veurà afectada la seva dinàmica ecològica i natural).
Per tant, no és que el sòl de Sant Jaume de Llierca o d'aquella finca "tingui problemes de permeabilitat" que es puguin resoldre, sinó que, simplement, no se'n pot reduir la permeabilitat sota cap circumstància. Ja no al Pla de Can Coma de Baix, sinó a cap sòl no urbanitzable sota aquest supòsit. Reduir la permeabilitat (impermeabilitzar-lo) vol dir, simplement, cobrir-lo amb una llosa de formigó, edificar-lo... és a dir, evitar que el sòl pugui rebre i deixar escórrer l'aigua de pluja o de superfície i, per tant, trencar el cicle natural de l'aigua i d'aireig del sòl. Però és que la llei determina aquesta limitació perquè, en cas d'accident, un presumpte vessament de qualsevol material contaminant podria tenir efectes negatius també sobre els aqüífers i sobre l'espai protegit per la Xarxa Natura 2000 al seu pas per Sant Jaume de Llierca (la llera del riu Fluvià).
L'altre argument també està clar i segurament és més entenedor donat que l'ocupació de l'espai del corredor natural redueix, efectivament, les funcions de connectivitat biològica d'aquesta àrea propera al riu que és un espai obert de pastura i conreu.
No cal que ho digui cap estudi, sinó que tard o d'hora aquestes deduccions lògiques les haurà de fer el Consell Comarcal (però necessita una empenta per treure's de sobre l'entossudiment polític), les al·legacions, els recursos de reposició, les al·legacions presentades al seu moment a Urbanisme, l'Agència de Residus de Catalunya, el departament de Territori i Sostenibilitat, el mateix Conseller de Territori i Sostenibilitat... o si tot això falla, un jutge. La pena és que com més tard ens n'adonem pitjor serà desfer aquest entramat (i ens haurem gastat tots plegats un dineral important amb la que està caient). I l'Ajuntament de Sant Jaume porta des del maig del 2011 alertant de la situació.
