Editorial del Butlletí d'Informació Municipal de l'Ajuntament de Sant Jaume de Llierca d'Octubre del 2013:
"Hi ha límits. Hi ha límits que com a ciutadans responsables no podem permetre als nostres representants polítics. No val confondre la llibertat d'opinió i les diferències de criteri amb la permissivitat davant les mentides i les difamacions descarades. Perquè si acceptem això, llavors es fa molt fàcil que un dia els nostres representats confonguin un mandat democràtic administrant al servei de la ciutadania, amb la propietat d'allò que és de tots i la potestat per fer-ne el que creguin durant quatre anys: llavors passarem a estar governats per tirans. Com a país ens mereixem deixar enrere la partitocràcia i els cossos de funcionaris que lluny de ser independents estan supeditats al poder polític. Ho necessitem per la nostra pròpia salut democràtica. Què podem fer, doncs, davant dels que utilitzen la seva posició política com a altaveu per desprestigiar i desgastar el treball dels altres? Davant d'això només hi ha una resposta possible: denunciar públicament als aprenents a tirans de fireta (perquè no es pot exigir respecte si no s'és respectuós amb els altres), i ser conseqüents sempre amb els nostres valors ètics i morals. Contra els abusos de poder i la corrupció, més i més transparència en la gestió diària: hem d'explicar més i millor el que fem i com ho fem. Això és el que procurem des que vam acceptar la confiança que Sant Jaume de Llierca ens va donar, i és el que continuarem fent. És el que no hem deixat de fer mai malgrat alguns ara volen tapar la nostra gestió amb polèmiques que ja no toquen (doncs el temps del diàleg ja ha passat), fent acusacions de baixa moral que només pretenen crear cortines de fum per no assumir que s'ha perdut la batalla dels arguments. “Borden? Doncs cavalquem”. Continuarem treballant amb honradesa, mirant sempre endavant i sense caure en les provocacions."
dissabte, 26 d’octubre del 2013
dissabte, 17 d’agost del 2013
Ens resistim
Editorial del Butlletí d'Informació Municipal de l'Ajuntament de Sant Jaume de Llierca de Juliol del 2013:
"Ens resistim. Ens resistim a caure al xantatge dels qui en nom de la democràcia i l’interès públic actuen contra la voluntat del poble. No acceptem que utilitzin els seus càrrecs i les eines polítiques que els ciutadans els hem confiat, per beneficiar només a una minoria que insisteix en fer-nos pagar els plats que ells han trencat, i en fer-nos moure amunt i avall i esquerra i dreta com si fóssim marionetes ballant al so que volen. No és tolerable. Sabem que les coses fetes des de baix són sempre millors que les coses fetes des de la soledat i el poc contacte amb la realitat dels despatxos. La proximitat a la ciutadania és bàsica per entendre què volem i necessitem com a ciutadans, perquè ningú com nosaltres coneix casa nostra i ningú com nosaltres vol el millor per aquesta terra i per la nostra gent. Perquè quan demanem que es facin les coses d’una determinada manera no ho diem ni per dir ni per molestar ningú. Simplement perquè volem ser. I volem ser per estar bé. Perquè l’únic afany que ens empeny és assolir un major benestar per tothom. I res més. I hi tenim dret. I per això no podem tolerar que la “virreina” Maria de los Llanos de Luna aprofiti el càrrec de delegada del gobierno del Estado a Catalunya per perseguir, imposar i anar en contra de la nostra voluntat. Tossudament alçats."
"Ens resistim. Ens resistim a caure al xantatge dels qui en nom de la democràcia i l’interès públic actuen contra la voluntat del poble. No acceptem que utilitzin els seus càrrecs i les eines polítiques que els ciutadans els hem confiat, per beneficiar només a una minoria que insisteix en fer-nos pagar els plats que ells han trencat, i en fer-nos moure amunt i avall i esquerra i dreta com si fóssim marionetes ballant al so que volen. No és tolerable. Sabem que les coses fetes des de baix són sempre millors que les coses fetes des de la soledat i el poc contacte amb la realitat dels despatxos. La proximitat a la ciutadania és bàsica per entendre què volem i necessitem com a ciutadans, perquè ningú com nosaltres coneix casa nostra i ningú com nosaltres vol el millor per aquesta terra i per la nostra gent. Perquè quan demanem que es facin les coses d’una determinada manera no ho diem ni per dir ni per molestar ningú. Simplement perquè volem ser. I volem ser per estar bé. Perquè l’únic afany que ens empeny és assolir un major benestar per tothom. I res més. I hi tenim dret. I per això no podem tolerar que la “virreina” Maria de los Llanos de Luna aprofiti el càrrec de delegada del gobierno del Estado a Catalunya per perseguir, imposar i anar en contra de la nostra voluntat. Tossudament alçats."
dijous, 13 de juny del 2013
Tenim pressa. Molta pressa.
Editorial del Butlletí d'Informació Municipal de l'Ajuntament de Sant Jaume de Llierca de Maig del 2013:
"Tenim pressa. Molta pressa. I ja sabem que sembla que anem lents, però en realitat avancem a bon ritme: ens hem de carregar de raons perquè quan arribi el moment que intentin inhabilitar al President de la Generalitat i suspendre l’autogovern català, quan arribi el moment de convocar unes eleccions plebiscitàries i convocar una consulta i si no és possible declarar unilateralment la Independència, el món entengui que abans ho hem intentat tot. 300 anys d’intentar entendre’ns, 300 anys d’aguantar estoicament incompliments sistemàtics i promeses que se les enduu el vent, 300 anys de discriminació i burla i menyspreu. I al final sabem que guanyarà la democràcia i decidirem lliurement de forma pacífica i democràtica ser allò que vulguem ser. La Independència no es demana, s’exerceix. I tots els països que s’han fet grans abans que nosaltres ho han fet pensant sempre en sí mateixos i amb il•lusió pel futur: mai des de l’odi i la rancúnia del passat, perquè certament no tenim res contra ningú i apreciem als espanyols tal i com apreciem qualsevol altra nació del món. I com que els apreciem, és normal que ens compadim del seu gobierno de castes i dels seus dèficits democràtics: ningú es creu ja el discurs de la por (no enviaran tancs perquè tots els tancs que hi ha a Espanya estan sota les ordres de la OTAN, no hi haurà problemes per pagar les pensions i altres subsidis perquè actualment són els treballadors catalans qui amb les seves aportacions fan viable tot el sistema de la seguretat social estatal, no ens trauran l’euro ni la ciutadania europea senzillament perquè són drets que ja tenim i perquè a Europa li interessa més que estiguem dins la Unió Europea que fora, els boicots no ens han de preocupar perquè no duren gaire i tenim una economia prou sòlida i diversificada com per sortir-nos-en, el Barça podrà jugar la lliga espanyola o la francesa o la que triï tal i com ho fa el Mònaco o l’Andorra o el Toronto...) i caldrà que estiguem preparats per dir “no” quan canviïn de tàctica i intentin seduir-nos amb una oferta de pacte fiscal que sabem segur que incompliran una vegada més. No podem quedar-nos quiets mentre veiem com el país se’ns esmicola a les mans per culpa d’unes polítiques econòmiques i socials imposades per un Estat que no és el nostre. Que no ens defensa. Que no ho farà. Que no pot ser el nostre."
"Tenim pressa. Molta pressa. I ja sabem que sembla que anem lents, però en realitat avancem a bon ritme: ens hem de carregar de raons perquè quan arribi el moment que intentin inhabilitar al President de la Generalitat i suspendre l’autogovern català, quan arribi el moment de convocar unes eleccions plebiscitàries i convocar una consulta i si no és possible declarar unilateralment la Independència, el món entengui que abans ho hem intentat tot. 300 anys d’intentar entendre’ns, 300 anys d’aguantar estoicament incompliments sistemàtics i promeses que se les enduu el vent, 300 anys de discriminació i burla i menyspreu. I al final sabem que guanyarà la democràcia i decidirem lliurement de forma pacífica i democràtica ser allò que vulguem ser. La Independència no es demana, s’exerceix. I tots els països que s’han fet grans abans que nosaltres ho han fet pensant sempre en sí mateixos i amb il•lusió pel futur: mai des de l’odi i la rancúnia del passat, perquè certament no tenim res contra ningú i apreciem als espanyols tal i com apreciem qualsevol altra nació del món. I com que els apreciem, és normal que ens compadim del seu gobierno de castes i dels seus dèficits democràtics: ningú es creu ja el discurs de la por (no enviaran tancs perquè tots els tancs que hi ha a Espanya estan sota les ordres de la OTAN, no hi haurà problemes per pagar les pensions i altres subsidis perquè actualment són els treballadors catalans qui amb les seves aportacions fan viable tot el sistema de la seguretat social estatal, no ens trauran l’euro ni la ciutadania europea senzillament perquè són drets que ja tenim i perquè a Europa li interessa més que estiguem dins la Unió Europea que fora, els boicots no ens han de preocupar perquè no duren gaire i tenim una economia prou sòlida i diversificada com per sortir-nos-en, el Barça podrà jugar la lliga espanyola o la francesa o la que triï tal i com ho fa el Mònaco o l’Andorra o el Toronto...) i caldrà que estiguem preparats per dir “no” quan canviïn de tàctica i intentin seduir-nos amb una oferta de pacte fiscal que sabem segur que incompliran una vegada més. No podem quedar-nos quiets mentre veiem com el país se’ns esmicola a les mans per culpa d’unes polítiques econòmiques i socials imposades per un Estat que no és el nostre. Que no ens defensa. Que no ho farà. Que no pot ser el nostre."
dilluns, 18 de març del 2013
L'Atac i el joc brut cap a Catalunya
Editorial del Butlletí d'Informació Municipal de l'Ajuntament de Sant Jaume de Llierca de Març del 2013:
"L'atac i el joc brut cap a Catalunya tard o d'hora havia d'arribar també a la base del sistema de representació ciutadana: els municipis també estem qüestionats. El Consejo de Ministros va aprovar el passat 15 de febrer l'Avantprojecte de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (ARSAL) i proposa, entre d'altres mesures, suprimir els municipis de menys de 20.000 habitants i privatitzar una part important dels serveis que s'hi presten. Se'ns titlla de mals gestors i de ser responsables de l'endeutament del sector públic per carregar-se el principi de subsidiarietat (els problemes s'han de resoldre des de l'administració més propera als ciutadans sempre que sigui possible) i el d'autonomia local (l'administració més propera als ciutadans té dret a dir la darrera paraula en els afers que afectin el seu territori i a la seva gent). I ho proposen en el pitjor moment: quan tots els serveis són més indispensables que mai per garantir la cohesió social i l'equilibri territorial. La realitat, però, és que els municipis bé creem economies d'escala i treballem conjuntament quan entenem que els nostres veïns en surten beneficiats (i diversos estudis avalen el fet que els municipis més petits són els millor gestionats des del punt de vista financer, de prestació de serveis i de desenvolupament), i és que des dels Ajuntaments som responsables només del 4,2% del deute públic de l'Estat... Si totes les autonomies són responsables de l'altre 18,7%, endevineu quina és l'administració que ara ens vol donar lliçons i que és responsable del 77% del deute estatal? Està clar que es tracta d'una reforma amb una clara intencionalitat ideològica, i com a país no podem permetre aquesta nova agressió perquè el risc és massa elevat: ara ens toca elaborar la nostra Llei de Governs Locals de Catalunya i fer-la respectar."
"L'atac i el joc brut cap a Catalunya tard o d'hora havia d'arribar també a la base del sistema de representació ciutadana: els municipis també estem qüestionats. El Consejo de Ministros va aprovar el passat 15 de febrer l'Avantprojecte de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (ARSAL) i proposa, entre d'altres mesures, suprimir els municipis de menys de 20.000 habitants i privatitzar una part important dels serveis que s'hi presten. Se'ns titlla de mals gestors i de ser responsables de l'endeutament del sector públic per carregar-se el principi de subsidiarietat (els problemes s'han de resoldre des de l'administració més propera als ciutadans sempre que sigui possible) i el d'autonomia local (l'administració més propera als ciutadans té dret a dir la darrera paraula en els afers que afectin el seu territori i a la seva gent). I ho proposen en el pitjor moment: quan tots els serveis són més indispensables que mai per garantir la cohesió social i l'equilibri territorial. La realitat, però, és que els municipis bé creem economies d'escala i treballem conjuntament quan entenem que els nostres veïns en surten beneficiats (i diversos estudis avalen el fet que els municipis més petits són els millor gestionats des del punt de vista financer, de prestació de serveis i de desenvolupament), i és que des dels Ajuntaments som responsables només del 4,2% del deute públic de l'Estat... Si totes les autonomies són responsables de l'altre 18,7%, endevineu quina és l'administració que ara ens vol donar lliçons i que és responsable del 77% del deute estatal? Està clar que es tracta d'una reforma amb una clara intencionalitat ideològica, i com a país no podem permetre aquesta nova agressió perquè el risc és massa elevat: ara ens toca elaborar la nostra Llei de Governs Locals de Catalunya i fer-la respectar."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
