Ciutadania i futur.
La realitat és que podem estar molt urgullosos de la ciutadania que tenim: passats 300 anys de dominació "manu militari" hem mantingut viva la flama de la llibertat, i des de la foto Mas-Zapatero de l'Estatut del 2006 (on el "cepillado" del govern espanyol va trencar la unitat d'acció dels partits catalanistes respecte un estatut de tercera via que havia estat recolzat per tots els partits catalanistes) i des de la sentència de l'il.legítim tribunal constitucional del 2010 (tribunal polític que va tornar a passar el ribot a un estatut descafeïnat que ja havia estat referendat pel poble català) cal reconèixer que ha estat la ciutadania qui ha portat la iniciativa manifestació rere manifestació i cadena humana rere gran v.
Quan ha arribat l'hora dels partits, els que manen no han estat a l'alçada del que s'espera de qui ens ha de governar, i han volgut segrestar la democràcia (potser no de forma tant explícita com els governs espanyols, sempre amb un "no" per resposta) i de moment no han permés exercir un vot que derivi en un mandat democràtic real, més motivats potser pels càlculs partidistes i pels favors als empresaris del "pont aèri" que no per les necessitats cada dia una mica més agreujants d'un país i una societat que se'ns desfà a les mans.
Cert que hem pogut celebrar un #nou9n (potser el #9n era inviable i molts dels funcionaris públics que llavors no estàven disposats a "jugar-se-la" ara ja hauran vist que no passa res i ja fa temps que aquest país ha desconnectat de l'EspaÑa autoritària i rancia i caduca), però tal i com estan les coses el poder votar de debó és una qüestió de necessitat i emèrgència nacional que no podem demorar ni condicionar (o cohartar) més per tacticismes polítics de qui sembla mirar-s'ho des d'una habitació d'un hotel de luxe. Hi ha massa coses en joc. I és normal que la gent en comenci a estar farta... però hi ha massa coses en joc com per deixar-ho córrer.
Ja no és només que tot estigui en perill (i és així). Nosaltres mateixos ho estem com a individus lliures i com a poble amb consciència de ser-ho. Es tracta del futur dels nostres fills. Un futur digne.
dilluns, 29 de desembre del 2014
dimecres, 19 de novembre del 2014
Tot rutlla
Editorial del Butlletí d'Informació Municipal de l'Ajuntament de Sant Jaume de Llierca de Novembre del 2014:
"Tot rutlla. El poble és viu. En els moments decisius, la gent de Sant Jaume de Llierca respon i mostra el seu compromís. Gràcies al civisme, al rigor i a la capacitat d’organització dels voluntaris, el passat 9 de novembre 450 veïns van decidir participar i explicar-nos què és el que volen pel futur del seu país. Ni les pors que ja no es creu ningú, ni el fet que aquest procés participatiu no era la consulta que ens mereixíem i que ens havien promès, van frenar la nostra voluntat de parlar amb el cap alt i amb el cor a la mà; pensant en nosaltres mateixos, en la nostra gent, en els que hi són, en els que vindran i en els que ens han deixat fa més o menys temps. Perquè la dignitat i l’experiència que tenim com a poble ens impulsa a no quedar-nos ni callats ni immòbils, i ens obliga a defensar a ultrança la democràcia que tant ens ha costat guanyar. I si és possible millorar-la, que ja sabem que té molts vicis heretats i no els volem repetir. Tenim clar que ara ja és tard per intentar terceres vies que ja donàvem per mortes, i no permetrem que alguns malinterpretin ni utilitzin els nostres desitjos per iniciar un nou “dia de la marmota” que només busca mantenir la cadira calenta tant de temps com els sigui possible. No podem esperar més: cada dia que passa el país i la seva gent se’ns desfan una mica més entre les mans. No volem esperar més per exercir la sobirania, la democràcia i la llibertat: només nosaltres som els únics amos del nostre destí i no ens cal demanar permís a ningú, doncs ja no estem sotmesos a les voluntats i designis dels altres com si fóssim un menor d'edat qualsevol a qui cal tutelar. Ens hem fet grans i ja sabem què volem pel futur. Hem desconnectat."
"Tot rutlla. El poble és viu. En els moments decisius, la gent de Sant Jaume de Llierca respon i mostra el seu compromís. Gràcies al civisme, al rigor i a la capacitat d’organització dels voluntaris, el passat 9 de novembre 450 veïns van decidir participar i explicar-nos què és el que volen pel futur del seu país. Ni les pors que ja no es creu ningú, ni el fet que aquest procés participatiu no era la consulta que ens mereixíem i que ens havien promès, van frenar la nostra voluntat de parlar amb el cap alt i amb el cor a la mà; pensant en nosaltres mateixos, en la nostra gent, en els que hi són, en els que vindran i en els que ens han deixat fa més o menys temps. Perquè la dignitat i l’experiència que tenim com a poble ens impulsa a no quedar-nos ni callats ni immòbils, i ens obliga a defensar a ultrança la democràcia que tant ens ha costat guanyar. I si és possible millorar-la, que ja sabem que té molts vicis heretats i no els volem repetir. Tenim clar que ara ja és tard per intentar terceres vies que ja donàvem per mortes, i no permetrem que alguns malinterpretin ni utilitzin els nostres desitjos per iniciar un nou “dia de la marmota” que només busca mantenir la cadira calenta tant de temps com els sigui possible. No podem esperar més: cada dia que passa el país i la seva gent se’ns desfan una mica més entre les mans. No volem esperar més per exercir la sobirania, la democràcia i la llibertat: només nosaltres som els únics amos del nostre destí i no ens cal demanar permís a ningú, doncs ja no estem sotmesos a les voluntats i designis dels altres com si fóssim un menor d'edat qualsevol a qui cal tutelar. Ens hem fet grans i ja sabem què volem pel futur. Hem desconnectat."
dilluns, 26 de maig del 2014
Elevada participació
Editorial del Butlletí d'Informació Municipal de l'Ajuntament de Sant Jaume de Llierca de Maig del 2014:
"Elevada participació. Aquest diumenge els ciutadans europeus estem cridats a la urnes. Amb el nostre vot en aquestes eleccions tenim l’oportunitat d’enviar a la Unió Europea un missatge clar i sincer: si som capaços d’assolir una participació més elevada que en els darrers comicis i més elevada que a Espanya (cal recordar que a les eleccions europees, històricament, la participació ha estat sempre més elevada a Espanya que a Catalunya) estarem dient a Europa que els catalans volem votar i estarem dient a Europa que ens sentim profundament europeus. Que no hi renunciarem per molt que alguns amenacin en fer-nos fora d’Europa i de la galàxia i convertir-nos en ectoplasma que orbiti pels segles del segles per l’espai infinit (amén!), sense tenir en compte que qui s’ha de preocupar de debò que no els facin fora del club europeu són ells. És per això que des d’aquesta editorial us volem animar simplement a anar votar. A votar a uns o a votar als altres, però per sobre de tot us volem encoratjar a votar. Us demanem que expliqueu als vostres familiars, amics, coneguts i saludats com d’important és que entre tots aconseguim uns bons nivells de participació. I, com que ja sabem que és important que Europa vegi que no renunciarem a votar i que no renunciarem a ser europeus, també hem de ser conscients que no és menys important el sentit del nostre vot: permeteu demanar-vos que el vostre vot sigui conscient i raonat, i que sigui per qualsevol de les tres candidatures que aposten decididament pel dret a decidir. Perquè ens hi va el nostre futur i el futur dels que vindran després de nosaltres. I també perquè els ho devem a tots aquells que abans que nosaltres ho han lluitat."
"Elevada participació. Aquest diumenge els ciutadans europeus estem cridats a la urnes. Amb el nostre vot en aquestes eleccions tenim l’oportunitat d’enviar a la Unió Europea un missatge clar i sincer: si som capaços d’assolir una participació més elevada que en els darrers comicis i més elevada que a Espanya (cal recordar que a les eleccions europees, històricament, la participació ha estat sempre més elevada a Espanya que a Catalunya) estarem dient a Europa que els catalans volem votar i estarem dient a Europa que ens sentim profundament europeus. Que no hi renunciarem per molt que alguns amenacin en fer-nos fora d’Europa i de la galàxia i convertir-nos en ectoplasma que orbiti pels segles del segles per l’espai infinit (amén!), sense tenir en compte que qui s’ha de preocupar de debò que no els facin fora del club europeu són ells. És per això que des d’aquesta editorial us volem animar simplement a anar votar. A votar a uns o a votar als altres, però per sobre de tot us volem encoratjar a votar. Us demanem que expliqueu als vostres familiars, amics, coneguts i saludats com d’important és que entre tots aconseguim uns bons nivells de participació. I, com que ja sabem que és important que Europa vegi que no renunciarem a votar i que no renunciarem a ser europeus, també hem de ser conscients que no és menys important el sentit del nostre vot: permeteu demanar-vos que el vostre vot sigui conscient i raonat, i que sigui per qualsevol de les tres candidatures que aposten decididament pel dret a decidir. Perquè ens hi va el nostre futur i el futur dels que vindran després de nosaltres. I també perquè els ho devem a tots aquells que abans que nosaltres ho han lluitat."
dimecres, 26 de març del 2014
Legalitat i legitimitat
Editorial del Butlletí d'Informació Municipal de l'Ajuntament de Sant Jaume de Llierca de Març del 2014:
"Legalitat i legitimitat. Ja fa uns dies que des de l’Espanya més radical, rància i casposa (la que està al poder) estan explorant com il•legalitzar una entitat cívica profundament democràtica i profundament pacífica com és l’Associació Nacional Catalana, i ara comencen a insinuar que s’ha de fer el mateix amb Òmnium Cultural o amb el Cercle Català de Negocis. De fet, mentre escrivim aquesta editorial, els diaris i les televisions es fan ressò que la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya del passat 23 de gener resulta que no és legal perquè diuen que no s’ajusta a la seva sagrada i immutable Constitució espanyola del 1978. La Declaració de Sobirania és una declaració política i no una norma de dret, i per tant des del punt de vista jurídic no pot ser ni constitucional ni inconstitucional com tampoc no seria constitucional ni deixaria de ser-ho si al gener el Parlament s’hagués declarat fan de la cantant Shakira tot cantant el “Boig per tu” des dels respectius ascons. Hem de diferenciar entre el que diuen les lleis (i per tant marquen què és legal i què no ho és d’acord amb un marc jurídic determinat) i el que diem els homes i les dones (que pot ser plenament legítim, fins i tot quan no coincideixi amb el que pot pensar una determinada majoria). I és que el que en realitat fa el Tribunal Constitucional declarant inconstitucional una simple declaració política legítima des del punt de vista democràtic és demostrar que certs organismes teòricament “tècnics i neutrals” del Regne d’Espanya estan fortament polititzats i no serveixen pel que van ser creats. El que fa el Tribunal Constitucional és demostrar que hi ha lleis que esdevenen injustes per la ciutadania per molt legals que puguin ser (com legals i no per això menys injustes són les lleis que fan els règims totalitaris). Tenim uns legisladors que basen la seva legalitat en la força de la seva majoria i les seves imposicions, i no en la força de les raons i els arguments, és a dir, en la força de la legitimitat. Curiosament són els que volen aturar el procés cap a la llibertat del poble català amb les seves males arts i els seus abusos de poder els que més l’empenyen endavant, perquè si ens forcen a triar entre la legalitat dels que manen i legitimitat del poble, els que som demòcrates, sempre triarem la legitimitat de la raó. Però aquesta sentència és, en el fons, inútil i irrellevant: precisament la Declaració de Sobirania deixa clar que el poble català no reconeix cap sobirania superior a la pròpia. I si no som un subjecte polític, què som???! Mahatma Gandhi deia que “quan algú comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat d’home, cap tirania pot dominar-lo”. Per això el Tribunal Constitucional ens fa més forts amb cada sentència injusta i, de passada, el món observa perplex com no ens donen prou llibertat com per fer una cosa tant elemental com defensar els interessos dels nostres conciutadans. I si tot això passa a nivell estatal, ara que n’hi ha tants que des d’aquí s’omplen la boca amb paraules com “democràcia” mentre reclamen que s’escolti i es respecti l’opinió del territori i la ciutadania, precisament ara, resulta cínic que la Generalitat de Catalunya decideixi seguir el mateix camí polititzant les seves institucions i imposant-nos la llei de la seva majoria en contra del seny i sentit comú, tot ignorant les nostres justes i legítimes raons. Aquí no som millors que aquells de qui tant ens queixem: la culpa no sempre és de Madrid i nosaltres encara n’hem d’aprendre."
"Legalitat i legitimitat. Ja fa uns dies que des de l’Espanya més radical, rància i casposa (la que està al poder) estan explorant com il•legalitzar una entitat cívica profundament democràtica i profundament pacífica com és l’Associació Nacional Catalana, i ara comencen a insinuar que s’ha de fer el mateix amb Òmnium Cultural o amb el Cercle Català de Negocis. De fet, mentre escrivim aquesta editorial, els diaris i les televisions es fan ressò que la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya del passat 23 de gener resulta que no és legal perquè diuen que no s’ajusta a la seva sagrada i immutable Constitució espanyola del 1978. La Declaració de Sobirania és una declaració política i no una norma de dret, i per tant des del punt de vista jurídic no pot ser ni constitucional ni inconstitucional com tampoc no seria constitucional ni deixaria de ser-ho si al gener el Parlament s’hagués declarat fan de la cantant Shakira tot cantant el “Boig per tu” des dels respectius ascons. Hem de diferenciar entre el que diuen les lleis (i per tant marquen què és legal i què no ho és d’acord amb un marc jurídic determinat) i el que diem els homes i les dones (que pot ser plenament legítim, fins i tot quan no coincideixi amb el que pot pensar una determinada majoria). I és que el que en realitat fa el Tribunal Constitucional declarant inconstitucional una simple declaració política legítima des del punt de vista democràtic és demostrar que certs organismes teòricament “tècnics i neutrals” del Regne d’Espanya estan fortament polititzats i no serveixen pel que van ser creats. El que fa el Tribunal Constitucional és demostrar que hi ha lleis que esdevenen injustes per la ciutadania per molt legals que puguin ser (com legals i no per això menys injustes són les lleis que fan els règims totalitaris). Tenim uns legisladors que basen la seva legalitat en la força de la seva majoria i les seves imposicions, i no en la força de les raons i els arguments, és a dir, en la força de la legitimitat. Curiosament són els que volen aturar el procés cap a la llibertat del poble català amb les seves males arts i els seus abusos de poder els que més l’empenyen endavant, perquè si ens forcen a triar entre la legalitat dels que manen i legitimitat del poble, els que som demòcrates, sempre triarem la legitimitat de la raó. Però aquesta sentència és, en el fons, inútil i irrellevant: precisament la Declaració de Sobirania deixa clar que el poble català no reconeix cap sobirania superior a la pròpia. I si no som un subjecte polític, què som???! Mahatma Gandhi deia que “quan algú comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat d’home, cap tirania pot dominar-lo”. Per això el Tribunal Constitucional ens fa més forts amb cada sentència injusta i, de passada, el món observa perplex com no ens donen prou llibertat com per fer una cosa tant elemental com defensar els interessos dels nostres conciutadans. I si tot això passa a nivell estatal, ara que n’hi ha tants que des d’aquí s’omplen la boca amb paraules com “democràcia” mentre reclamen que s’escolti i es respecti l’opinió del territori i la ciutadania, precisament ara, resulta cínic que la Generalitat de Catalunya decideixi seguir el mateix camí polititzant les seves institucions i imposant-nos la llei de la seva majoria en contra del seny i sentit comú, tot ignorant les nostres justes i legítimes raons. Aquí no som millors que aquells de qui tant ens queixem: la culpa no sempre és de Madrid i nosaltres encara n’hem d’aprendre."
diumenge, 2 de febrer del 2014
Il·lusió
Editorial del Butlletí d'Informació Municipal de l'Ajuntament de Sant Jaume de Llierca de Gener del 2014:
"Il•lusió. Aquest 2014 els catalans tenim l'oportunitat de construir un projecte il•lusionant. Tenim el privilegi de construir un Estat radicalment democràtic capaç de regenerar un sistema viciat per segles i segles d'oligarquies i interessos econòmics massa particulars. Tenim la necessitat i la obligació de fer un nou país i de fer-lo per a tothom. Hem guanyat el dret a votar, i tenim clar que qualsevol incertesa que ens pugui deparar el futur és millor que les certeses que ens ofereix el present actual. I hi arribarem pacíficament i amb civisme, sense renunciar a cap eina democràtica i participant en les mobilitzacions socials. Sortirem al carrer tantes vegades com faci falta a defensar el que és nostre i ens pertany, i convencerem als que encara tenen dubtes, els del "sí però no". Perquè quan diem que volem un futur millor no ho diem pensant egoistament en nosaltres sinó que sobretot pensem amb generositat cap als altres. I aquesta és la força que ens estira i ens empeny. I és imparable. I imparable vol dir que no es pot parar. Des de la proximitat del món municipal tenim el repte d'assegurar durant tot el viatge que podem continuar oferint uns serveis de qualitat als ciutadans, i encara que estem poc i mal finançats demostrem cada dia que som capaços de gestionar amb eficàcia i eficiència els nostres recursos. I ho fem contra vent i marea i malgrat tenir un Estat en contra que només té per única voluntat recentralitzar i privatitzar els serveis que prestem des dels municipis. I és per això que també des dels Ajuntaments diem "no" a la reforma local que pretén impulsar el Govern Central, una llei que pretén reduir l'autonomia local i posar en perill la prestació dels serveis bàsics a la ciutadania, ja siguin serveis socials, educatius o sanitaris. I el nostre contundent "no" està vestit de "sí". De "sí-sí". Sabem que ens en sortirem perquè tenim la il•lusió. El projecte. El futur. I davant la injustícia ens fem més forts i reclamem amb més ganes la legitimitat i la dignitat del nostre poble. Serà un any que valdrà la pena. Sabem que no serà fàcil, però estem convençuts que valdrà la pena. No volem acabar aquesta editorial sense desitjar-vos a tots un molt bon any 2014 i demanar-vos que deixeu que us acompanyem en aquest viatge."
"Il•lusió. Aquest 2014 els catalans tenim l'oportunitat de construir un projecte il•lusionant. Tenim el privilegi de construir un Estat radicalment democràtic capaç de regenerar un sistema viciat per segles i segles d'oligarquies i interessos econòmics massa particulars. Tenim la necessitat i la obligació de fer un nou país i de fer-lo per a tothom. Hem guanyat el dret a votar, i tenim clar que qualsevol incertesa que ens pugui deparar el futur és millor que les certeses que ens ofereix el present actual. I hi arribarem pacíficament i amb civisme, sense renunciar a cap eina democràtica i participant en les mobilitzacions socials. Sortirem al carrer tantes vegades com faci falta a defensar el que és nostre i ens pertany, i convencerem als que encara tenen dubtes, els del "sí però no". Perquè quan diem que volem un futur millor no ho diem pensant egoistament en nosaltres sinó que sobretot pensem amb generositat cap als altres. I aquesta és la força que ens estira i ens empeny. I és imparable. I imparable vol dir que no es pot parar. Des de la proximitat del món municipal tenim el repte d'assegurar durant tot el viatge que podem continuar oferint uns serveis de qualitat als ciutadans, i encara que estem poc i mal finançats demostrem cada dia que som capaços de gestionar amb eficàcia i eficiència els nostres recursos. I ho fem contra vent i marea i malgrat tenir un Estat en contra que només té per única voluntat recentralitzar i privatitzar els serveis que prestem des dels municipis. I és per això que també des dels Ajuntaments diem "no" a la reforma local que pretén impulsar el Govern Central, una llei que pretén reduir l'autonomia local i posar en perill la prestació dels serveis bàsics a la ciutadania, ja siguin serveis socials, educatius o sanitaris. I el nostre contundent "no" està vestit de "sí". De "sí-sí". Sabem que ens en sortirem perquè tenim la il•lusió. El projecte. El futur. I davant la injustícia ens fem més forts i reclamem amb més ganes la legitimitat i la dignitat del nostre poble. Serà un any que valdrà la pena. Sabem que no serà fàcil, però estem convençuts que valdrà la pena. No volem acabar aquesta editorial sense desitjar-vos a tots un molt bon any 2014 i demanar-vos que deixeu que us acompanyem en aquest viatge."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
