Legalitat i legitimitat

Editorial del Butlletí d'Informació Municipal de l'Ajuntament de Sant Jaume de Llierca de Març del 2014:

"Legalitat i legitimitat. Ja fa uns dies que des de l’Espanya més radical, rància i casposa (la que està al poder) estan explorant com il•legalitzar una entitat cívica profundament democràtica i profundament pacífica com és l’Associació Nacional Catalana, i ara comencen a insinuar que s’ha de fer el mateix amb Òmnium Cultural o amb el Cercle Català de Negocis. De fet, mentre escrivim aquesta editorial, els diaris i les televisions es fan ressò que la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya del passat 23 de gener resulta que no és legal perquè diuen que no s’ajusta a la seva sagrada i immutable Constitució espanyola del 1978. La Declaració de Sobirania és una declaració política i no una norma de dret, i per tant des del punt de vista jurídic no pot ser ni constitucional ni inconstitucional com tampoc no seria constitucional ni deixaria de ser-ho si al gener el Parlament s’hagués declarat fan de la cantant Shakira tot cantant el “Boig per tu” des dels respectius ascons. Hem de diferenciar entre el que diuen les lleis (i per tant marquen què és legal i què no ho és d’acord amb un marc jurídic determinat) i el que diem els homes i les dones (que pot ser plenament legítim, fins i tot quan no coincideixi amb el que pot pensar una determinada majoria). I és que el que en realitat fa el Tribunal Constitucional declarant inconstitucional una simple declaració política legítima des del punt de vista democràtic és demostrar que certs organismes teòricament “tècnics i neutrals” del Regne d’Espanya estan fortament polititzats i no serveixen pel que van ser creats. El que fa el Tribunal Constitucional és demostrar que hi ha lleis que esdevenen injustes per la ciutadania per molt legals que puguin ser (com legals i no per això menys injustes són les lleis que fan els règims totalitaris). Tenim uns legisladors que basen la seva legalitat en la força de la seva majoria i les seves imposicions, i no en la força de les raons i els arguments, és a dir, en la força de la legitimitat. Curiosament són els que volen aturar el procés cap a la llibertat del poble català amb les seves males arts i els seus abusos de poder els que més l’empenyen endavant, perquè si ens forcen a triar entre la legalitat dels que manen i legitimitat del poble, els que som demòcrates, sempre triarem la legitimitat de la raó. Però aquesta sentència és, en el fons, inútil i irrellevant: precisament la Declaració de Sobirania deixa clar que el poble català no reconeix cap sobirania superior a la pròpia. I si no som un subjecte polític, què som???! Mahatma Gandhi deia que “quan algú comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat d’home, cap tirania pot dominar-lo”. Per això el Tribunal Constitucional ens fa més forts amb cada sentència injusta i, de passada, el món observa perplex com no ens donen prou llibertat com per fer una cosa tant elemental com defensar els interessos dels nostres conciutadans. I si tot això passa a nivell estatal, ara que n’hi ha tants que des d’aquí s’omplen la boca amb paraules com “democràcia” mentre reclamen que s’escolti i es respecti l’opinió del territori i la ciutadania, precisament ara, resulta cínic que la Generalitat de Catalunya decideixi seguir el mateix camí polititzant les seves institucions i imposant-nos la llei de la seva majoria en contra del seny i sentit comú, tot ignorant les nostres justes i legítimes raons. Aquí no som millors que aquells de qui tant ens queixem: la culpa no sempre és de Madrid i nosaltres encara n’hem d’aprendre."