Ciutadania i futur

Ciutadania i futur.

La realitat és que podem estar molt urgullosos de la ciutadania que tenim: passats 300 anys de dominació "manu militari" hem mantingut viva la flama de la llibertat, i des de la foto Mas-Zapatero de l'Estatut del 2006 (on el "cepillado" del govern espanyol va trencar la unitat d'acció dels partits catalanistes respecte un estatut de tercera via que havia estat recolzat per tots els partits catalanistes) i des de la sentència de l'il.legítim tribunal constitucional del 2010 (tribunal polític que va tornar a passar el ribot a un estatut descafeïnat que ja havia estat referendat pel poble català) cal reconèixer que ha estat la ciutadania qui ha portat la iniciativa manifestació rere manifestació i cadena humana rere gran v.

Quan ha arribat l'hora dels partits, els que manen no han estat a l'alçada del que s'espera de qui ens ha de governar, i han volgut segrestar la democràcia (potser no de forma tant explícita com els governs espanyols, sempre amb un "no" per resposta) i de moment no han permés exercir un vot que derivi en un mandat democràtic real, més motivats potser pels càlculs partidistes i pels favors als empresaris del "pont aèri" que no per les necessitats cada dia una mica més agreujants d'un país i una societat que se'ns desfà a les mans.

Cert que hem pogut celebrar un #nou9n (potser el #9n era inviable i molts dels funcionaris públics que llavors no estàven disposats a "jugar-se-la" ara ja hauran vist que no passa res i ja fa temps que aquest país ha desconnectat de l'EspaÑa autoritària i rancia i caduca), però tal i com estan les coses el poder votar de debó és una qüestió de necessitat i emèrgència nacional que no podem demorar ni condicionar (o cohartar) més per tacticismes polítics de qui sembla mirar-s'ho des d'una habitació d'un hotel de luxe. Hi ha massa coses en joc. I és normal que la gent en comenci a estar farta... però hi ha massa coses en joc com per deixar-ho córrer.

Ja no és només que tot estigui en perill (i és així). Nosaltres mateixos ho estem com a individus lliures i com a poble amb consciència de ser-ho. Es tracta del futur dels nostres fills. Un futur digne.