Jove... però amb un talent impresionant!

Els que em conegueu una miqueta els gustos musicals haureu anat descobrint la meva debilitat per les lletres i les cançons que desprenen sentiments i emocions. Per sort hi ha excepcions, però no entenc perquè les lletres dels artistes catalans i espanyols cada vegada parlen de temes més banals i materials, o aprofundeixen molt poc en aquests aspectes més íntims i personals.

Sovint he trobat aquesta sensibilitat en artistes llatinoamericans de parla hispana ja sigui per la proximitat idiomàtica o perquè allà no ha passat la moda dels cantautors i dels concerts en petit comité. Molts són artistes que comencen, altres porten anys fent col·laboracions i finalment els apareix la oportunitat de dedicar-se al seu projecte, i altres són músics i compositors consagradíssims. Estic pensant en Jorge Drexler, Coti, Julieta Venegas, Pango, Natalia Lafourcade... m'imagino que tard o d'hora hauré de penjar alguna coseta d'algun d'aquests...

Avui em volia centrar en una joveníssima actriu, cantant, compositora... Vaja: un cul inquiet amb un talent que em deixa parat! Parlo de la Ximena Sariñana, una noieta mexicana de qui el meu cotxe i jo ens hem enamorat últimament... Ei! Musicalment parlant, eh?!

Us deixo amb algun dels videos que encara es poden trobar al youtube! Disfruteu-la!

Vidas paralelas:


No vuelvo más:


Mediocre:


Normal:


La tina:


Como soy:

Ànecs, globus i Esquenamolls de Can Sidru

"Ei, company!" (amb veu de Mikimoto!)

Com a Conseller d'Afers Exteriors del grup del feisbuc dedicat al bar Sidru, he estat fent un treball d'investigació en altres bars cibernètics i a través de la xarxa de borratxeria mundial que representa l'Internet! Tranquils: aquest estudi no ha representat pel grup cap cost desorbitat, com els que fan els nostres polítics!

A continuació us penjaré un seguit de fotografies per tal de que us adoneu que l'alcohol fa mal, que els amics poden ser cruels i que si no us recordeu què va passar ahir a la nit... millor que no ho busqueu a la xarxa... :-P

1.-Podria ser el dNit... però hi ha massa llum:


2.-Que ningú s'emporti la botella:

3.-L'ossu festeru:

4.-Fotografia d'època:

5.-Encara tinc ressaca:

6.-La foto cultural, el borratxo de Salvador Dalí:

7.-La foto cultural, un picnic amb els amics:

8.-La simpàtica:

9.-La divertida:

10.-Un bodebil:

11.-L'amic dels humans:

12.-Licor de mel:

A més, he trobat un parell de blogs que han fet una recopilació de fotos semblants... Jo encara ric! juajuajua! Si voleu cliqueu a:

-http://www.dogguie.com/fotos-de-borrachos

-http://www.dogguie.com/el-turno-de-las-borrachas

-http://picvault.org/2007/12/spoiled-photos-are-fun.html

Si us sembla podriem fer una preselecció i proposar alguna fotografia per presidir el nostre grup del FaceBook... o fer el nostre muntatge qualsevol dia al vespre després de la segona cervesa i el tercer cubata, el vuité tap, i...

Salut! I agua natural mineral!!!

Música: The Script

A l'espera d'anar afegint alguna cançoneta de les que ja he penjat al FaceBook, us afegeixo un dels èxits de The Script, un jove grup irlandès que recordareu per ser la cançó de l'anunci de la colònia Don Algodon: The Man Who Can't Be Moved.

Podeu trobar les lletres i algun altre video al següent enllaç: "http://www.lyricsmode.com/lyrics/t/the_script"

GEOPOLÍTICA: Ni àrab ni jueu, però avui em sento palestí

Ja fa quinze dies que l’Estat d’Israel ha decidit afegir al bloqueig físic i econòmic un atac militar contra la franja de Gaza. Aquest territori té una població aproximada d’un milió i mig d’habitants amb una mitjana d’edat de gairebé 16 anys i una superfície d’uns 360 km2, gairebé la meitat de la superfície de La Garrotxa.

Des de fa tres anys Israel i altres estats i organitzacions com els EUA, Rússia, la UE i la mateixa ONU, mantenen un bloqueig econòmic i físic de ports, espai aeri i fronteres a arrel de la victòria electoral d’un partit anomenat Hamàs, considerat grup islàmic terrorista i que des de la seva fundació es nega a reconèixer ja no les fronteres de l’Estat d’Israel, sinó el dret d’aquest a existir. Al territori de Cisjordània –que en el món anglosaxó coneixen com a West Bank– la victòria electoral va ser per un grup anomenat Al Fatah, que des de la masacre de Munnich al 1972 va reorientar la seva estratègia cap a la política en defensa de la causa palestina, i la situació és ben diferent... segur que millorable, però amb reconeixement internacional d’una Autoritat Nacional Palestina que organitza i gestiona mínimament el territori... o ho intenta.

En guanyar les eleccions a Gaza, els partidaris de Hamàs es van alçar contra els àrabs partidaris de Al Fatah i els van expulsar de la franja, i això ja ens pot donar una idea del tarannà reconciliador d’aquesta gent que ara crida a la unitat de la Umma –és a dir, tot el poble islàmic més enllà de les fronteres nacionals–... i continuen llançant míssils!

De fet, no tots els palestins estan en contra d’aquest atac que és, sense cap mena de dubte, desmesurat i asimètric. Ni tots els jueus pensen que és just i necessari. Però el cert és que tots els països que s’han mostrat favorables a la ofensiva d’Israel han citat la necessitat de defensa dels Estats... i els que han fet el contrari afirmen que la pressió sobre Gaza condueix a un espiral de violència, venjança i odi que no deixa entreveure el final. I el pitjor és que si avui en dia no tenim un Estat àrab és, paradoxes de la vida, que els països de la Lliga Àrab va preferir organitzar-se no per crear unes institucions sòlides que asseguressin una suposada Palestina –tal i com van fer els països occidentals amb Israel– sinó per entrar en una guerra fratricida que destruís el nou Estat jueu i així repartir-se els territoris jueus, però també els àrabs.

A la vista de l’allau de noticies i articles d’opinió i comentaris d’“entesos” als nostres mitjans de comunicació i després de parlar-ne amb un parell d’amics m’he adonat que la gent es decanta per un o altre bàndol sense saber amb prou feines de què parla, per les simpaties o apaties que li provoqui un àrab o un israelià o pel pòsit cultural i religiós que es tingui... S’està radicalitzant la opinió pública, com si d’un Barça-Madrid es tractés, com si uns tinguessin la veritat absoluta o com si uns altres estiguessin del tot equivocats! Com antagonismes irreconciliables: com si només pogués ser blanc o negre, sense veure la possibilitat de grisos infinits entremig.

Penso que tothom té part de raó i tothom està equivocat en part: uns es defensen i els altres... també! Uns tiren míssils, i els altres... també! Uns volen acabar i viure en pau a la seva terra, i els altres... és clar, també! Companys: agafeu els articles de la Rahola i d’en Juliana, les opinions dels tertulians de televisió i radio que hi entenen tant de macroeconomia com del sexe dels àngels, i penseu que són diferents visions del món, imparcials totes... Més enllà de la història que ens ha portat a aquesta situació, formeu-vos la vostra opinió i defenseu-la, però no trepitgeu les reflexions del altres perquè, tal i com els passa als palestins i als israelians, ja no recordareu qui ha llençat la primera pedra... i és que, en aquest món, tots som una mica palestins.

Reis!

De Imatges Públiques

A casa no som dels de celebrar la diada de Reis, ja sigui perquè som més aviat repúblicans o perquè ens gastem tots els "pempis" pel tió. Així, aquest matí és un festiu com un altre que ens pemet llevar-nos a les tantes o anar al darrer dinar familiar, però al peu de l'arbre de Nadal hi ha exactament el mateix nombre de regals que hi havia ahir a la nit.

Aquest any, però, a fora està nevant! Finalment! Després de la gran nevada de la setmana passada a Olot i que a Sant Jaume de Llierca només va significar pluja, pluja i més pluja avui sí que neva al carrer!!

I s'està agafant. Sabeu què vol dir això??? No, això no ho sé: potser demà haurem d'anar a treballar igualment, ja ho veurem... Vull dir que si aqui neva, a Olot potser estan sitiats!

Sí, perquè amb la suau nevada de la setmana passada (ni llevantada ni tempesta), a La Garrotxa, als resposnables del NEUCAT els va agafar fent el dinar de Sant Esteve i fins que no van acabar-se cafè, licor i puro no es van aixecar de la taula!!!! I això indigna de la gent: com pot ser que amb una suau caiguda de neu no surtin els pocs llevaneus que hi havia a la comarca i deixin que s'agafi fins el punt d'haver de tallar una autovia??? Com pot ser que municipis de la comarca es passin 4 o 30 hores o diversos dies sense llum??? No havíem arribat al segle vint-i-ú?? No erem europeus???

Potser sí, segurament no: ni es fan les inversions de manteniment, ni se sap actuar encara que hi hagi un pla d'actuació, ni els responsables saben demanar disculpes...

Ja fa temps

www.nuvis.org/ferran_i_anna/

Seria imperdonable no citar en les primeres pàgines del meu blog una de les millors experiències que he viscut mai: el meu casament!

En aquest enllaç trobareu la web on l'Anna i jo us expliquem com ens vàrem conèixer, com va anar aquell dia tan especial, la crònica del viatge de nuvis a Perú i el llibre de visites de familiars i amics!

Aquesta web és en sí mateixa un blog temàtic sobre la nostra experiència del casament, però sobretot serveix com a homenatge d'aquells familiars més propers que ho van fer possible, d'aquells amics sense els quals la festa no hauria sigut igual (de genial, de fantàstica, de somiada!) i d'un gran país que des de la costa del Pacífic avança a pas lent i constant malgrat els problemes interns.

Gràcies, gràcies! Gràcies a tots perquè tots vosaltres sereu inevitablement sempre part de les nostres vides!

Val... ja sóc feisbuc!

"El Ferran s'ha afegit al Facebook. 19:36"

Així va començar aquesta aventura pel FACEBOOK. Ja sabeu com va: un amic ha creat un grup d'excompanys de l'institut i et convida a obrir un compte per retrobar-te amb aquella gent que fa anys que no veus.

Jo ja havia sentit a parlar d'aquest mundillo, però no em feia ni fu ni fa. Però una cosa porta a l'altra i ara ja fa més de dos mesos, des del 22/10/2008, que estic aqui parlant amb colegues, mirant fotos, penjant enllaços, navegant pels fòrums...

I crec que calia fer un altre pas: quina utilitat li podriem donar al feisbuc per fer-lo més dinàmic?? Doncs any nou, nous pròposits: no em proposo ni aprimar-me ni ser millor persona... en tot cas que algú m'adopti i em passi una pensió vitalicia... o, com a mínim, potser crearé un blog i hi penjaré bestieses varies, me n'oblidaré una temporada i tornaré a fer-li cas al cap d'un temps. Ara toca fer-me blogger! I miraré de enllaçar-lo amb el Facebook!

Axí, els amics em podeu llegir des de l'apartat "Anotacions" del Facebook i, a la xarxa a través del blog "http://ferran-puig.blogspot.com"

Gràcies, Ivan!

Comencem?