Aprofundim-hi una mica més...

Què ha motivat aquest text a les tantes de la nit? Un cop més, un altre article de política.

Des que La Trinca (altra vegada tan de moda) va publicar el seu treball "Nou de Trinca" al 1981, em sembla que la cançoneta no havia estat tan vigent com fins ara.



Amb els anys ells també han après a empassar-se la dignitat i a viure... a viure bé de xou en xou i de canal en canal. Si em permeteu el joc de paraules: "trinco-trinco".

El cas és que estic segur que cada dia hi ha més ciutadans que no ens comformem en viure bé venent les nostres misèries, i demanem més a la nostra societat i als nostres governs. Avancem, certament. Avancem en la bona direcció i darrerament s'han fet moviments molt importants. Però això no vol dir que hagim de renunciar a res: volem respecte i volem poder cridar als quatre vents en favor de la dignitat que un dia ens vam empassar o que un dia els nostres pares van haver d'empassar-se. Sense pors ni fòbies faltades de sentit. Desacomplexats i mirant endavant.

Potser ha arribat el moment que alguns partits polítics, en el seu afany de cerca del centre polític (i convertir-se així en la primera força en vots i en escons al Parlament de Catalunya) comenci a predicar un catalanisme CONfederalista al qual no havia d'haver renunciat mai. Parlem de dret internacional? Qui cedeix sobirania a qui? Parlem d'estratègies per un futur millor? Parlem d'un futur, en última instància.

Ah... i sí, sempre actuant amb la llei a la mà: la Declaració Universal dels Drets Humans i el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides, textos reconeguts explícitament a la Constitució del 1978.