Reflexions després del 28N (I)

Ja fa una setmana que el ciutadans van ser cridats a les urnes per escollir als seus representants al Parlament de Catalunya. Aquest any la participació tampoc ha estat com per tirar coets, però els partits es mostraven contents perquè gairebé s'ha arribat al 60%... doncs que bé!

No tenia previst parlar-ne, però avui Solidaritat Catalana per la Independència (SCI), un dels partits que va aconseguir representació per primera vegada (i amb quatre diputats, que no està gens malament), ha anunciat que tenia intenció de presentar-se a les eleccions municipals. És una decisió estratègica que s'ha pres des de la direcció d'un partit que, teòricament, no prendria cap decisió important sense consultar les bases.

És clar que aquest partit també entenia per "llistes obertes" col·locar una llista tancada als primers llocs de les llistes electorals i sotmetre a un procés obert els llocs amb escasses possibilitats d'obtenir representació.

Us recordo que SCI tenia per objectiu aconseguir que 68 diputats del Parlament Català proclamessin la Independència de Catalunya de forma unilateral, acollint-se a la fórmula de Kosovo i al·legant que Catalunya ja està més que preparada per exercir d'Estat. Era una candidatura transversal que no mostrava quin tipus de polítiques econòmiques i socials volia potenciar perquè no pretenia administrar el país, sinó administrar la transició.

El cas és que molts dels associats, adherits, "treballadors anònims" i votants d'aquesta candidatura provenen d'altres partits que sí es presenten a les eleccions municipals, gestionant el dia a dia de molts pobles i ciutats de Catalunya. Això els obligarà a presentar-se al marge de SCI, al marge del partit amb qui s'havien presentat normalment, o potser amb una fórmula que ningú esmenta de coalició municipal independent (o marca blanca).

La meva opinió és que SCI no és gens diferent dels altres partits, per molt que vagin pregonant el contrari. López Tena i Bertran han aconseguit el que no tenien clar d'aconseguir si es quedaven als seus respectius partits (un seient al Parlament), i Laporta té el protagonisme que difícilment li hauria donat anar de número 2, 4 o 18 d'una altra llista.

Han sabut utilitzar el programa d'altres partits i la base social (i la informació, i el logo, i el lema...) de l'experiència de les Consultes sobre la Independència i ara els tocarà fer el que no han fet durant aquests tres mesos després de la seva fulminant i reeixida formació: "depurar" la base i l'estructura del partit per reforçar encara més el seu lideratge personal, engolint dins d'aquesta estructura aquelles personalitats i partits i associacions que els han donat suport en un moment o altre. Un hara-kiri col·lectiu on només cal que sobrevisquin 4 diputats per explicar-ho.

Laporta ha de ser la imatge mentre encara sigui mediàticament útil, Tena és des del principi el cervell, i Bertan i Struell hauran de seguir i callar perquè saben que són prescindibles i si cal no hi haurà contemplacions a l'hora de donar-los una puntada de peu i fora.

SCI al Parlament serà capaç de parlar clar i català, deixant-se d'allò "políticament correcte", perquè estar a l'oposició amb 4 diputats és més senzill que governar amb els 68 que se suposa que havien d'aconseguir per assegurar la declaració sense dependre d'altres partits. 4 diputats! Quin èxit! I ho és, eh! Ho és malgrat el carregament de sarcasme de les meves paraules si tenim en compte que han afeblit el vot independentista més del que s'hagués afeblit per sí mateix després d'una nefasta campanya de comunicació del treball tripartit (sovint buscada des dels mitjans de DESinformació). A la pràctica moviments legítims i suposadament benintencionats com SCI o Reagrupament.cat hauran servit per allisar una mica el terreny a CiU.

Felicitats: SCI és jove, té èxit i té talent! Perquè no aprofitar-ho? La gent s'ha mobilitzat (més en algunes comarques que en altres) i molts identifiquen els patrons del vaixell amb el moviment "net" de les consultes. A mi la vehemència i la personalitat de Tena em produeix admiració i m'espanta a la vegada, però per a la gent que no l'ha pogut conèixer en persona la primera sensació guanya a la segona. Mediàticament pot tenir més ressò presentar-se en un municipi sota la marca de SCI que CUP o PSAN o Partit Republicà Català o Els Verds-Alternativa Verda o Catalunya Nació Independència... però és que els postulats polítics són ben diferents!

SCI ha acaparat en tres mesos una part important del vot independentista atomitzant-lo quan ha convingut i fent-lo una mica menys potent en un moment on ens hi jugàvem molt. Això ja ho anirem recuperant i ja hi ha gent que comença a entonar el mea culpa per no haver apostat de debò per una coalició més àmplia, és qüestió de temps. Però és preocupant com ara pot engolir també la política municipal amb un discurs neutre que no sabem de cert on ens portarà. Ara té més de mig any per pensar com ho digerirà...

Amb encara més ambigüetat que altres partits, sense mostrar del tot les cartes, amb una oratòria excel·lent i amb un projecte buit però engrescador. Hem creat un monstre sense rostre capaç d'engolir-ho tot?



Segur que no n'hi per tant...