(Article publicat a l'edició de febrer-març del Magazine Vicolot)
Explica una vella llegenda hindú que quan els Déus es van adonar de l'enorme potencial de l'home per fer el bé però sobretot per fer el mal van decidir que no podien deixar-li tenir el secret de la felicitat: tenien por que l'ésser humà deixés de valorar cadascun dels petits tresors que els ofereix la vida i, encegat per l'arrogància, la prepotència i el desinterès, es dediqués només a satisfer l'afany de felicitat sense tenir ni res ni ningú en compte. Tenien por que l'home destruís el món que ells havien creat amb tants esforços.
Van pensar en amagar el secret de la felicitat al cim més alt del món i a les profunditats de l'oceà, al centre de la terra i per sobre dels núvols; però eren conscients que tard o d'hora algú hi arribaria i descobriria el secret. Els Déus estaven desesperats davant la possibilitat de veure desaparèixer tot allò que havien creat. Llavors un d'ells es va aixecar i va dir als altres que ja no havien de patir més perquè ell sabia on amagar la felicitat: “Jo tinc la solució. No seran capaços d'adonar-se que el secret per ser feliç el tenen dins seu, amagat dins del seu pensament, dormint al costat de la seva ànima. Mai sospitaran d'ells mateixos i per molt que busquin sempre buscaran molt lluny”.
Per sort, la força i l'energia que és capaç de despendre la felicitat fa que, encara que la guardem molt endins, de tant en tant aflora i ens permet gaudir de molts moments de felicitat. I és que són això: moments. Instants fugaços més o menys llargs. O més o menys curts...
Però, què és exactament la felicitat? Aparentment tots sabem que la felicitat és quelcom bo, però quan ens toca definir-la millor ens és inevitable acabar parlant de tristesa i de dolor per contraposar la sensació. Això ens porta a pensar que no podem conèixer de debò què és la felicitat si no hem patit abans misèries i sofriments. No hi ha un sense l'altre.
Allò que per uns és dolor, per algú altre pot resultar plaent. La felicitat també és un sentiment i una sensació personal i intransferible: abstracte, subjectiva i molt personal. La trobem en l'enamorament, la bellesa, l'amistat o la família. Però no hem de creure que la felicitat la trobem en els altres, perquè seria com voler responsabilitzar als altres de la nostra pròpia felicitat o de la nostra pròpia infelicitat.
El cert és que la felicitat és responsabilitat nostra. Però no ens hem d'obsessionar en buscar-la, sinó que hem d'entendre que la felicitat no és ni ha de ser la fita del nostre viatge, sinó que ha de ser el nostre camí permanent. Si ja hem argumentat que la felicitat és passatgera hem d'entendre també que buscar-la és un impossible idealitzat que no sorgeix ni d'un procés de recerca ni, encara menys, de l'atzar. Ser feliç no és gaudir d'una alegria constant, sinó veure'ns involucrats en cada detall de les nostres vides, connectats amb l'emoció que ens suscita cada moment, posant atenció al que ens passa, donant resposta a cada situació i sintonitzant amb el que ens envolta. En altres paraules, la felicitat és viure i gaudir el moment present i no és esperar un moment futur.
La vida és llarga, complexa i diversa i hi tenen lloc moments de fàstic, mal humor, preocupació, dolor, amor, alegria, plaer, goig... una llista interminable de sensacions, sentiments i emocions. Oblidem-nos d'una felicitat abstracte i concretem-la en el seu instant. Aconseguir assaborir-la depèn, com vèiem anteriorment, de la nostra actitud davant la vida. Té a veure amb la justícia i el complir el propi deure. Per això també podem dir que la felicitat és un estat d'equilibri físic i mental que podem assolir quan decidim viure en coherència amb el nostre sentit de la veritat i la justícia.
I per això hem de parlar de tenir una actitud positiva davant la vida. Patir i sofrir és inevitable, però si som capaços d'actuar eficaçment en la resolució dels problemes ens serà més fàcil ser feliç. Un esdeveniment negatiu no ens ha d'impedir de viure amb plenitud. Les preocupacions, el mal humor, la ràbia, les malalties pròpies o dels nostres éssers estimats, els problemes econòmics, la fatiga, les frustracions vocacionals, els conflictes amb la parella o amb els fills o amb la gent que s'entesta a amargar-nos la vida, sempre hi seran. Però si actuem amb un esperit positiu, podrem pensar i buscar solucions amb més probabilitats d'èxit. En definitiva, se suporta molt millor el conflicte.
Ser feliç significa viure amb passió allò que es fa i es viu, sentint les coses com a pròpies i aprenent a valorar-les i enorgullint-nos-en. Llavors, els Déus hindús no tindran cap recança en alliberar la nostra felicitat interior i en fer-nos-en partícips. La felicitat suma les emocions positives i les activitats positives. Aquestes emocions positives estan lligades al passat (que ha de provocar satisfacció i orgull), al present (pel que sentim plaer) i al futur (on dipositem esperances, optimisme i confiança). La persona que es considera feliç sap que la desgràcia és una possibilitat, mentre que la felicitat és una elecció.
No existeix cap recepta màgica per ser feliç, ja que sovint és només el resultat subjectiu i íntim d'un diàleg entre la realitat i la interpretació que en fem. Però podríem definir l'actitud positiva que ens permetrà gaudir de la felicitat:
- Acceptar i confiar en nosaltres, valorant el present i apassionant-nos pel futur.
- Expressar i viure els sentiments i les emocions, cuidant la nostra aventura de viure.
- Tenir certes habilitats socials i comunicatives: jugar, estimar, riure, descobrir i saber transgredir allò convencional quan convé.
_________________________________________________________
