dissabte, 29 d’octubre del 2011
Formigues i gegants
No tinguis por,
no t'impacientis.
El moment és propici,
però no cal córrer per arribar.
La virtut és caminar sense parar,
la virtut és fer-ho amb el pas ferm:
a vegades a pas de formiga, a vegades a pas de gegant.
Arribarem lluny, tant com vulguem,
la meta és a prop encara que no la veiem.
Ja no vas: has arribat.
Etiquetes de comentaris:
personal
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)