dissabte, 29 d’octubre del 2011

Formigues i gegants


No tinguis por,
no t'impacientis.
El moment és propici,
però no cal córrer per arribar.

La virtut és caminar sense parar,
la virtut és fer-ho amb el pas ferm:
a vegades a pas de formiga, a vegades a pas de gegant.

Arribarem lluny, tant com vulguem,
la meta és a prop encara que no la veiem.

Ja no vas: has arribat.