Sant Jaume de Llierca surt al mapa dels Flashmob's!

Potser no va ser un èxit de convocatòria, però el primer flashmob que es va fer al nostre país tampoc es pot dir que fos per tirar violes. De fet, a nosaltres ens ha anat prou bé! Nosaltres sí que podem dir que el primer Flashmob de Sant Jaume de Llierca ha estat un èxit!!

Ens vam organitzar a través del grup de Teatre el Llumí de Sant Jaume de Llierca i ho vam fer en motiu de la Fira de Sant Josep que es va celebrar el passat 22 de març de 2009. Ens va semblar una idea prou interessant perquè la data coincidia amb el dia mundial de la guerra de coixins i vam pensar que acabar l'espectacle amb una autèntica "pillow fight" ens animaria a tots a participar. Es tractava de fer teatre al carrer per animar la fira d'una manera més o menys improvitzada. I la vergonya fora!



Ens vàrem reunir a les 12 del migdia al voltant de la plaça major amb l'objectiu de quedar-nos congelats. Hi havia una quinzena de persones que es van atrevir a col·laborar i quedar-se quiets quiets durant uns minuts enmig de la multitud. Us asseguro que no és senzill, però és molt divertit reviure el moment en video i veure la gent que ens mira amb cara d'estranys, veure coneguts que no se'n saben avenir que tinguem la mirada perduda no se sap ben bé on i no els fem ni cas.



Després ens vàrem atrevir a fer dos dominos: ens vàrem ficar en fila i al toc d'una sirena l'últim de la fila va empènyer a la persona que tenia davant, i així un cop i un altre fins a arribar al principi de la cua. El segon cop que ho vam provar, quan vam acabar, ens vàrem quedar parats i no sabiem ben bé com acabar l'espectacle. Qui desfà la cua? Qui marxa com si no hagi passat res?



La tercera prova consistia en fer un crit i senylar al cel com si passés vés a saber què. En anglès d'això en diuen fer un "screaming". Simplement cridar i observar la reacció de la gent. El primer "screaming" que vam fer va ser després que els Xerrics d'Olot fèssin un magnífic castell: vam decidir no fer-lo durant el muntatge del castell per no distreure'ls i evitar així el risc que algú prengués mal. A mi em va fer gràcia veure com quan vaig fer sonar la sirena els companys de la Creu Roja es van girar tots mirant l'ambulància. Es debien pensar que algú els robava el vehicle?



Finalment, la darrera prova era la que ens treuria tots els nervis de sobre, la que ens permetria deshinivir-nos i passar-ho bé entre cops de coixins. Vàrem anar al carrer major, just davant del bar del poble, i quan va sonar el megàfon els dos grups es van començar a barallar al mig del carrer, davant la mirada dels clients del bar i dels visitants de la fira. Va ser prou divertit.



Va ser un dia genial! I no preteníem que tothom entengués què estavem fent: aquell dia no estàvem representant cap obra de teatre ni volíem comunicar cap missatge en concret. Només volíem passar-ho bé.

Les associacions civils, com ara el grup de teatre el Llumí, són entitats dinamitzadores de la vida social de qualsevol poble. Les diferents associacions de qualsevol poble tenen per objectiu final fomentar el voluntariat, la solidaritat i la col·laboració entre els seus membres, ja sigui gent gran, gent jove o una barreja de tots. El motiu per organitzar-se sota qualsevol pretext és el menys important: coordinar la festa major, passar una bona estona junts, practicar un esport, fer trobades culinàries o qualsevol altra excusa que se'ns pugui acudir són les autèntiques resposables que un petit poble com Sant Jaume de Llierca segueixi viu i es mogui. Això sí és important. Per alguns això dels flashmob's són una autèntica bogeria. Segurament tenen tota la raó del món. I què? Avui, gràcies a prop d'una vintena de voluntaris, ja podem dir que Sant Jaume surt al mapa mundial dels Flashmob's!!

Felicitats a tots als que ens estimem la nostra terra.

"Doy por inaugurado este pantano"

No tenia intenció de dedicar-li un escrit al blog, però d’una manera o altra ha resultat massa temptador. Només fa una setmana que han obert el túnel que uneix Olot amb la capital d’Osona i està donant moooolt i mooolt a parlar. Què us ve al cap si us diuen “Túnel de Bracons”?



No pretenc fer un text més o menys elaborat sobre l’afer, sinó que faré un seguit de reflexions sempre en sintonia amb la filosofia del bloc: si voleu informació més detallada ja sabeu que la podeu trobar seguint alguns dels enllaços o buscant dins l’univers Google.

La veritat és que la gent ho comenta: són converses de bar, xerrades a la feina, el debat de la televisió, les tertúlies de la radio, el tema surt al llarg de les passejades dels avis i també enmig de les excursions per la Fageda d’en Jordà. “Ja has passat pel túnel?” o “quan l’estrenaràs?”. A més, el van inaugurar coincidint amb el cap de setmana de la Fira de Rams de Vic, fet que va comportar que qui no l’hagués provat el mateix divendres o el dissabte en hores intempestives, molt probablement ho acabaria fent el diumenge de rams. Jo, de moment no. Encara no.

És curiós com a Osona pràcticament no ens han arribat veus crítiques mentre que a la banda garrotxina el tema s’ha convertit en un debat plenament integrat a la població, gairebé en un blanc o negre, un a favor o en contra sense gaires matisos. A Vic estan ja massa acostumats a que una via de comunicació passi per on passi? Amb el temps tothom s’ha fet a la idea que el progrés ve íntimament lligat a les infrastructures de comunicació? No és que no s’estimin la terra, per descomptat que no és això, però potser ni la consciència col·lectiva ni el teixit associatiu està tant estretament arrelat al territori com a La Garrotxa.

Aquí som conscients que tenim un paisatge únic i sabem que la nostra aposta de futur passa per la conservació i l’explotació sostenible del medi natural que tenim. L’aïllament que durant molts anys hem patit ens ha ajudat a prendre consciència del valor real del paisatge: no és casualitat que la seu de l’Observatori del Paisatge de Catalunya estigui a Olot . Però amb això no n’hi ha prou. Penso que tenim prou esperit crític per plantejar-nos el perquè de les coses, per preguntar-nos si quan fem les coses les fem de la millor manera possible i de si és realment útil actuar com actuem.



Anem al tema. Què em ve a mi al cap quan penso en el Túnel de Bracons? Primer en l’associació Salvem les Valls, que tan enèrgicament s’ha encarregat de fer sentir les protestes a una i altra banda del túnel, que ha aconseguit canalitzar el descontentament civil i s’ha convertit en un interlocutor vàlid en el conflicte. Si bé és cert que penso que han perdut credibilitat quan han caigut en certa radicalització com quan van tallar la carretera el mateix dia de la inauguració sense l’autorització necessària, o quan van penjar algun vídeo amb un missatge encertat però amb una imatge exageradament alarmista i poc creïble del futur de la Vall d’en Bas.

Però ja he dit que el missatge és encertat: el perill que comporta que d’un eix d’aquestes característiques passi per un espai agrícola com la Vall d’en Bas és que de sobte comencin a aparèixer petites urbanitzacions, petits polígons industrials, petites àrees de serveis, senyores “fent cantonada”… I no us penseu que això no ha començat a passar: quan es va comprar l’emblemàtica masia de Can Trona se’ns van vendre que s’hi volia fer un equipament públic i un museu en homenatge a la pagesia, i encara no sabem ben bé com però ara hi trobem un fantàstic hotel i una petita urbanització de cases adossades. Precioses, això sí!

I és que malgrat ja fa uns anys que hem entrat de ple al segle XXI, els nostres polítics a vegades continuen actuant com si estiguéssim en plena Restauració. I no és precisament per ficar-nos a riure! I encara és l’hora que algú tingui temps i ganes de descobrir alguns canvis de titularitat d’algunes propietats a banda i banda del túnel, perquè potser hi descobriríem no el nom d’algun polític que ha “pipat” de les expropiacions, però sí d’algú bastant proper! Ei... ja he dit "potser"!

Però ara no cal culpar de tots els mals al tripartit. És una pràctica massa habitual per part dels que tenen una memòria històrica massa curta. El projecte no és nou i va significar una de les primeres crisis de govern del tripartit de Maragall. Però tampoc hem de pensar que l'eix el va idear el Govern Pujol quan es planificava l’Eix Transversal: ja molt abans, al 1935, la Generalitat Republicana proposava un eix que comuniqués les dues comarques; i encara abans, al 1816, són les Corts Espanyoles qui proposen la construcció d’una carretera, però el projecte mai es va arribar a aprovar.



En tot cas ara ens podem lamentar que, si no hi havia més remei que tirar endavant les obres perquè resultava més car parar-les, les suposades millores que tant enorgulleixen als ecosocialistes són vistes per la major part de la població com pals a les rodes de la dinàmica del temps i del progrés. I l’impacte ambiental continua sent enorme. No heu sentit durant la última setmana cap comentari de l’estil “ja que l’havien de fer, millor una autovia i fem les coses ben fetes” o “ja abans d’inaugurar-lo es veia que es quedaria petit”? Els mateixos comentaris es feien amb l’Eix Transversal i ara ja s’està estudiant el desdoblament.

Com a mínim l’Eix Transversal es va inaugurar amb totes les variants incorporades a la via. A La Garrotxa, les presses per aprovar i executar el projecte han fet que hagin aparegut com bolets el nous “semàfors de Bracons” i que tot just aquesta setmana s’ha publicat la proposta de la variant d’Olot, posada en servei prevista per d'aqui a quatre anys. Per cert: aquesta proposta ja ha topat amb les objeccions de les associacions ecologistes deu minuts abans de fer-se pública! Jo no nego que qui fa els projectes a vegades sembla tenir un dèria en fer grans obres d’infrastructures gairebé faraòniques, com si volguessin donar sortida a les seves ànsies de demostrar que han estudiat una enginyeria, però és millor esperar a saber què es vol fer per opinar i presentar alternatives.



Tornem-hi… que em torno a desviar!

Què ha de significar l’obertura d’aquesta carretera entre Vic i La Vall d’en Bas? D’entrada cal tenir clar que la nostra comarca té prop de 55.000 habitants mentre que Osona té uns 150.000 habitants: per tant està clar que el comerç olotí se’n beneficiarà perquè representa un augment de mercat importantíssim. Però, petit comerciant, no t’adormis perquè el comerç de Vic és molt més dinàmic i no és tant localista: si el comerç d’Olot no sap ser més eficient i competitiu (si us plau!) també podria significar una pèrdua de mercat. Hi ha un tipus de població, la més jove i la més vella, que continuarà comprant a la seva ciutat, però el gruix que estem al mig cada vegada ens importa menys anar a Girona, Figueres… o Vic. D’entrada ja podem notar els efectes positius en el comerç ja que aquest cap de setmana passat hi havia més viguetans a Olot dels que hi ha hagut mai: de moment només podem parlar de l'efecte novetat i hem de deixar passar el temps. Ara que, de tota manera, si l’economia de la comarca depèn de l’existència o no del túnel de Bracons malament anem!

També hi ha qui afirma que es rejovenirà la comarca, que sortiran noves oportunitats de feina aquí i a l’altra banda. Espero que el temps també doni la raó a aquests arguments. Ara per ara només us puc dir que la situació empresarial i laboral a Osona és més delicada que a La Garrotxa: la indústria és molt potent i els efectes de la crisi també es noten més, mentre que a la nostra comarca l'aïllament ha convertit l'economia comarcal en una economia més autàrtica, afectada per la crisi però en menor mesura que altres espais més connectats al món. Rejovenir la comarca? Depèn: si venen de l’àrea metropolitana de Barcelona a la recerca de segones residències potser els més joves haurem d’anar a viure a Balaguer. Que bonica que és La Noguera… i a quatre passes de Fraga!

I ara toca fer-nos la pregunta del milió: calia? Doncs no m’atreveixo a fer una resposta categòrica. Depèn dels interessos de cadascú. Qualsevol territori ha d’estar interessat en millorar la connexió amb els seus veïns. Cal que s’aprofitin les sinèrgies, cal aprofitar les potencialitats de cada territori, cal sumar esforços i treballar en equip per aconseguir el millor per tothom. Les millores en el trànsit de mercaderies, la complementarietat de les economies garrotxina i osoneca, un revifament de la construcció i del sector immobiliari i potser cert rejoveniment poblacional són bons arguments. Així, la resposta és sí: calia acostar La Garrotxa a Osona i calia acostar Osona a La Garrotxa.

Però calia fer-ho així? Calia per un túnel que uneixi Olot amb Vic per Bracons, travessant una de les valls agrícoles més fèrtils de Catalunya? La meva crítica al túnel de Bracons va en aquest sentit: penso que ens hem oblidat que el territori i el paisatge és el valor més sòlid de la nostra comarca, el seu element definidor i diferencial. Ernest Lluch va dir que els aïllaments podien ser positius i ho deia fent referència a la preservació de certs valors, tradicions i característiques dels territoris. Convertir La Garrotxa en “un lloc de pas” sense esdevenir un lloc central de parada, malmetent el paisatge i, potser, potenciant un creixement urbà amb cert descontrol són mals arguments. Així la resposta és no: no calia unir les comarques en aquest punt i calia valorar seriosament la possibilitat de buscar alternatives.

Quines alternatives? Calia potenciar la xarxa existent? Calia que les variants quedessin incorporades dins del projecte d’un eix Vic-Olot? La meva opinió és que ben aviat es va aparcar el projecte de desdoblament de l’Eix Olot-Sant Joan les Abadesses-Ripoll-Vic que significava només 10 minuts més que el de Olot-Vic per Bracons. 10 minuts no són gran cosa. A més, els 308 milions d’euros que ha costat comunicar la Vall de la Vola amb la Vall d’en Bas podien utilitzar-se per desenvolupar la indústria local, millorar la formació professional, potenciar les relacions associatives i civils entre les dues comarques. Crec que cal una nova cultura del paisatge on la ciutadania sigui part activa en les decisions que afecten el propi futur, la pròpia qualitat de vida i la de les generacions futures cercant un model de desenvolupament que no menystingui els aspectes socials i mediambientals i no n’infravalori els impactes.




El cert és que no hi ha cap justificació raonable que permeti afirmar que la construcció d'infrastructures és bona per a l'economia d’un territori i per a l'ocupació. Hi poden ajudar, però les infrastructures viàries per si mateixes no cohesionen els territoris: ho fan les activitats que es porten a terme des de la política i especialment des de la societat civil. Potser calia invertir en aquest camí.

L'eix Vic-Olot per Bracons és un projecte de via ràpida que uneix la capital d'Osona amb Olot. Un cop acabades les variants d’Olot i Les Preses es trobarem amb una via a través de la qual hi circularà el transport de mercaderies de llarg recorregut des de l'interior de Catalunya i de l'Estat espanyol cap a França i viceversa. La ciutadania de La Garrotxa hi haurà guanyat un estalvi de 35 minuts per arribar a Vic i una millor conexió amb Barcelona mentre que els ciutadans osonecs descobriran una comarca que aposta per un turisme actiu i sostenible amb el territori.

Que cadascú faci les valoracions que cregui convenients. Aquí van les meves conclusions: calia comunicar millor La Garrotxa i Osona, però es podia haver escollit reforçar les vies de comunicació existents ja que es podia incorporar el Ripollès al projecte i només tenia un cost de 10 minuts i un estalvi econòmic important en comparació amb l’actual Bracons. Segur que al Ripollès estarien encantats de veure reduït el seu aïllament i considerarien un mal menor el desdoblament de la carretera actual. Ja ens va passar aquí amb el primer i segon tram de l'actual A-26 entre Olot i Besalú.

D’acord, ara ja està fet. Bracons és genial! S’ha fet el més convenient (per algú que no m’atreveixo a dir qui pot ser)! Ara la lluita s’ha de centrar en exigir que no es facin més barbaritats manipulant i fent veure que s’escolta quan en realitat ja està tot decidit. L’administració pública és una bona especialista en fer sense escoltar. I per això també hem d’exigir que partir d’avui canviï l’actitud i s'actuï d’acord amb el que predica.

Espero que l'obertura de Bracons signifiqui el principi del final d’una manera de fer política d’esquena al ciutadà i ignorant el territori. Ha de significar la fi de la demagògia i l’arribada d’una política sincera, informant i explicant les alternatives i permetent a la ciutadania exercir el seu dret a opinar, tal i com jo faig en aquest bloc. La viabilitat de les opinions i la forma de portar-les a la pràctica no pot estar en mans exclusives dels polítics i s’ha d’actuar conjuntament amb els tècnics, prescindint d’interessos partidistes i prioritzant el sentit comú.

Tots hem de vetllar per tenir un creixement econòmic sostenible, i tant que si! I Bracons és sense cap mena de dubte una oportunitat per tots. Serem capaços de vetllar també per la sosteniblitat de la nostra democràcia? Podrem posar fi a la desmotivació en la política i podrem garantir la participació de la ciutadania en la gestió dels afers que ens influeixen en el dia a dia?

Ara em toca demanar-vos el vot. No, tranquils: potser en el següent post.