Sant Jaume de Llierca surt al mapa dels Flashmob's!

Potser no va ser un èxit de convocatòria, però el primer flashmob que es va fer al nostre país tampoc es pot dir que fos per tirar violes. De fet, a nosaltres ens ha anat prou bé! Nosaltres sí que podem dir que el primer Flashmob de Sant Jaume de Llierca ha estat un èxit!!

Ens vam organitzar a través del grup de Teatre el Llumí de Sant Jaume de Llierca i ho vam fer en motiu de la Fira de Sant Josep que es va celebrar el passat 22 de març de 2009. Ens va semblar una idea prou interessant perquè la data coincidia amb el dia mundial de la guerra de coixins i vam pensar que acabar l'espectacle amb una autèntica "pillow fight" ens animaria a tots a participar. Es tractava de fer teatre al carrer per animar la fira d'una manera més o menys improvitzada. I la vergonya fora!



Ens vàrem reunir a les 12 del migdia al voltant de la plaça major amb l'objectiu de quedar-nos congelats. Hi havia una quinzena de persones que es van atrevir a col·laborar i quedar-se quiets quiets durant uns minuts enmig de la multitud. Us asseguro que no és senzill, però és molt divertit reviure el moment en video i veure la gent que ens mira amb cara d'estranys, veure coneguts que no se'n saben avenir que tinguem la mirada perduda no se sap ben bé on i no els fem ni cas.



Després ens vàrem atrevir a fer dos dominos: ens vàrem ficar en fila i al toc d'una sirena l'últim de la fila va empènyer a la persona que tenia davant, i així un cop i un altre fins a arribar al principi de la cua. El segon cop que ho vam provar, quan vam acabar, ens vàrem quedar parats i no sabiem ben bé com acabar l'espectacle. Qui desfà la cua? Qui marxa com si no hagi passat res?



La tercera prova consistia en fer un crit i senylar al cel com si passés vés a saber què. En anglès d'això en diuen fer un "screaming". Simplement cridar i observar la reacció de la gent. El primer "screaming" que vam fer va ser després que els Xerrics d'Olot fèssin un magnífic castell: vam decidir no fer-lo durant el muntatge del castell per no distreure'ls i evitar així el risc que algú prengués mal. A mi em va fer gràcia veure com quan vaig fer sonar la sirena els companys de la Creu Roja es van girar tots mirant l'ambulància. Es debien pensar que algú els robava el vehicle?



Finalment, la darrera prova era la que ens treuria tots els nervis de sobre, la que ens permetria deshinivir-nos i passar-ho bé entre cops de coixins. Vàrem anar al carrer major, just davant del bar del poble, i quan va sonar el megàfon els dos grups es van començar a barallar al mig del carrer, davant la mirada dels clients del bar i dels visitants de la fira. Va ser prou divertit.



Va ser un dia genial! I no preteníem que tothom entengués què estavem fent: aquell dia no estàvem representant cap obra de teatre ni volíem comunicar cap missatge en concret. Només volíem passar-ho bé.

Les associacions civils, com ara el grup de teatre el Llumí, són entitats dinamitzadores de la vida social de qualsevol poble. Les diferents associacions de qualsevol poble tenen per objectiu final fomentar el voluntariat, la solidaritat i la col·laboració entre els seus membres, ja sigui gent gran, gent jove o una barreja de tots. El motiu per organitzar-se sota qualsevol pretext és el menys important: coordinar la festa major, passar una bona estona junts, practicar un esport, fer trobades culinàries o qualsevol altra excusa que se'ns pugui acudir són les autèntiques resposables que un petit poble com Sant Jaume de Llierca segueixi viu i es mogui. Això sí és important. Per alguns això dels flashmob's són una autèntica bogeria. Segurament tenen tota la raó del món. I què? Avui, gràcies a prop d'una vintena de voluntaris, ja podem dir que Sant Jaume surt al mapa mundial dels Flashmob's!!

Felicitats a tots als que ens estimem la nostra terra.