Qui s'hi anima?

No hi busqueu sentit. No en té. És fer el ridicul, fer el boig sense importar gens ni mica el que pensin o deixin de pensar els altres. El fer pel fer. Potser, si us entesteu en saber el perquè de les coses, penseu que és entreteniment, experiència, gaudi personal o voler-se passar de modern.

Ara que hem descobert en Internet una nova forma de comunicar-nos, d’obtenir informació i d’expressar les nostres opinions, compartint imatges de les vacances i de l’última farra... ara que hi ha qui ha trobat la manera de comerciar, trobar parella o feina... ara ja podem dir que Internet s’ha convertit en un element catalitzador de pràcticament totes les activitats humanes. I és que si no està a la xarxa, no existeix.

I l’art, en qualsevol de les seves formes i disciplines, no en podia quedar al marge. L’art ha trobat en la xarxa la forma de innovar i portar a terme projectes desenvolupats o no on-line. La qualitat i la quantitat de la informació existent avui en dia han fet d’aquest univers cibernètic una realitat pràctica pel treball també en el món de l’art, fet que obliga, en certa mesura, a fer un replantejament en les formes de formació, metodologia i treball. És a dir, existeix tanta informació que necessitem conèixer i seleccionar aquella que ens és realment rellevant per assolir l’èxit en els nostres projectes.

Us podeu arribar a imaginar el poder que pot arribar a tenir la cultura que circula a Internet? Les grans indústires tradicionals com ara les discogràfiques o les productores audiovisuals en un primer moment van veure en aquest mitjà un dur competidor, una amanaça evident. Desprès, les que van ser capaces de ampliar el seu punt de vista i modernitzar la seva estructura s’han adonat que pot ser l’eina perfecte per desenvolupar el seu negoci fins a uns límits inimaginable fa uns anys: es pot arribar a un nombre major de usuaris amb uns costos de producció notablement menors. A casa nostra, l'excepció és l'estimadíssima SGAE, que ha vist les oportunitats però s'ha equivocat en la forma.

Hi ha qui diu que amb l’Internet la gent ja no surt a carrer ni es queda amb els altres per prendre una copa o crear coses, que la gent es queda a casa i fa les seves creacions en el millor dels casos. Però el cert és que l’art a Internet és democràtic i la interactivitat és la seva clau de futur: tothom pot accedir a imatges, textos, moviments i sons, els pot modificar i crear muntatges multimedia que esdevenen altres productes artístics per si sols.

El nostre objectiu va més enlà de sortir en el mapa dels espais artístics connectats a la xarxa: amb Internet volem crear un producte artístic i, si s’escau, penjar-lo a la xarxa. Hem de demostrar que nosaltres sortim al carrer, quedem per fer activitats i, a més, les volem compartir amb el món. Agafem un pessic d’art, ho barrejem en una coctelera plena de teatre en fresc i ho aboquem a Internet. La nostra proposta és crear un flashmob.

I tornem al principi del text. Què és un flashmob? És una acció organitzada a través de xarxes telemàtiques (mòbils, xat, facebook, mail...) i que pretén reunir a un grup de persones en un moment concret i en un espai públic per fer algo inusual i després dispersar-se com si no hagués passat res. Normalment no té cap finalitat més enllà del pur sentit de l’entreteniment, però quan es convoca amb finalitats polítiques o reivindicatives també s’anomena smartmob. A vegades, els convocats no saben quina activitat es realitzarà i se’ls comunica en el mateix lloc de trobada o en un punt pròxim.

Així, l’únic que cal és una idea, una convocatòria i prou sentit de l’humor per fer el ridícul encara que l’experiència resulti un fracàs. De fet, les primeres convocatòries acostumen a reunir poca gent i, dels que apareixen, no tothom s’atreveix a seguir el joc. El més important és passar-ho bé un mateix i no allò que pensi la resta.

I el 22 de març d’enguany resulta que coincideix la XVI Fira de Sant Josep a Sant Jaume de Llierca i el dia mundial de la guerra de coixins... I no només això, coincideix també que a Sant Jaume de Llierca hi ha un jove grup de teatre amateur que té energia, que té ganes i motivació! Però com més gent siguem més bé ens ho passarem: és per això que us volem demanar un “passa-ho”, fer anar el boca-orella i que la gent vingui i si li ve de gust hi participi.

A continuació us ensenyarem alguns dels flashmobs més sonats que podem trobar a la xarxa.

Congelats o freeze a París.

Congelats a l'estació d'Atocha, Madrid:


Congelats en un supermercat a Manchester.

Congelats a Ikea.

Congelats a Londres.

Guerra espartana.

Més guerra espartana.

Una altra guerra.

Guerra de coixins o pillow fight.

Morts vivents o zombies a San Francisco.

Més zombies a Texas.

Cursa o flash running.

Efecte domino a Colònia.

Dormint en una biblioteca.

Fent la gallina.

Aplaudint.

També en publicitat.

Obra mestra, flashmob fet programa de televisió... americana, és clar:


No li busqueu sentit. Ja veieu que es tracta de fer el ridícul sense donar-li importància.

És una proposta, la decisió és vostra.