Però és evident que avui tampoc toca. El que toca avui és fer un petit homenatge als que pensem que els gats són, sense cap mena de dubte, les mascotes ideals! Perquè són àgils i s’enfilen als armaris i a les estanteries per tirar-ho tot, perquè destrueixen totes les plantes que intentes que donin més vida i alegria a la casa, perquè només venen a tu quan tenen gana o necessiten que els acariciïs i tu ja els pots anar cridant que ni fu, perquè destrossen tots els cables sense importar-los si tens el mòbil sense bateria o si aquell cable alimenta el portàtil... i un sense fi de virtuts que ara no em venen el cap!
Ja sabem que aquests felins no deixen de ser animals i que malgrat estan domesticats sempre han conservat cert instint caçador i certa necessitat territorial, però els que tenim gats els considerem un més de la família, i ens costa imaginar casa nostra sense ells i els trobem a faltar tant el dia que falten...
Sí, ja sé que els que sou més de gossos podeu apropiar-vos de la major part de paraules que he utilitzat fins ara, però el Simon’s Cat ens demostra que hi ha coses que només els humans que som propietat d'un gat podem entendre:
Sofas destroçats i tranquiles vetllades davant la tele:
Obrir, tancar, obrir, tancar, obrir i tancar portes:
I despertars amb un encant especial:
